No sé si m'agrada que Sant Jordi caigui enguany a plena Setmana Santa. Més aviat diria que no. És una festa especial, un dels millors dies de l'any. No és dia festiu, però jo el faig festiu treient els alumnes de l'aula i portant-los cap al campus, seient a la gespa i parlant de l'amor, de la llegenda i de llibres. Després vaig per Barcelona amb el Per i comprem molts llibres. No és que jo compri un llibre per a ell (en plan regal )i ell un per a mi, sinó que tafanegem plegats per tot l'Eixample, i comprem uns 7 o 8 llibres que en alguns casos llegirem tots dos, en d'altres ell o jo i també portarem a l'Erik i al Pol. A més ell em compra la rosa i caminem carregats de bosses i carteres ( amb més llibres que m'he endut de la feina on també s'hi posa paradeta) i carpetes i la pobre flor que mai sé com portar. Jo no sé ser princesa, no sé agafar flors. Quasi sempre arribem tard a casa i no hem fet res per sopar, ni tenim gaires ganes de cuinar i ens escalfem qualsevol cosa. Algun any hem sopat fora.
Sant Jordi és una festa tan bonica en part perquè no és festiu. No fa pont amb el cap de setmana, no se sol passar a la platja ni en cases de turisme rural. Tohom ho passa a casa, a la seva ciutat i a la seva feina. Els nens ho celebren a escola. Llavors tots ho vivim amb la passió que mereix.
Quan sigui Sant Jordi aquest any, seré a la meva caseta en Canadà. Potser aquell dia estarem fent la GR11 caminat tot el dia. Potser haurem agafat el cotxe per anar a Beget. Potser ens vindran a veure germans i mare... en tot cas serà un Sant Jordi molt diferent. Altres moltes coses boniques ens distrauran del dia. A Molló segur que posen parades i podrem mirar llibres i mapes d'excursionisme. O a Camprodon. Serà diferent un Sant Jordi fora de Barcelona. Un Sant Jordi Rural.
Ara bé, quan torni de la Setmana Santa no perdono una tarda entre setmana de passeig per la Central, la Bertrand, la Come In, l'Alibri, la Casa del Llibre, La Laie per veure les novetats i si no és possible amb la rosa, caminar pel Passeig de Gràcia menys maldestra però igual de carregada.
3 comentaris:
M'apunto!
Er du våken så sent?, pusen min...
Ei família! no vindrem a la caseta en Canadà però quan em posi a la boca el primer trosset de mona literària pensaré en vosaltres! nyam nyam, visca la poesia de xocolata...
Publica un comentari a l'entrada