dijous, 8 de setembre de 2011

This is not the way we put the end to war

Ploren, els han enganyat, els han parlat de pau, de democràcia, de lluitar per ideals grans i de salvar-nos. Salvar-nos? Pobres homes i dones que potser no tenien altra feina a fer, que volien una nacionalitat, que volien un reconeixement. Vivim en un món ple d'exèrcits que necessiten armes, per matar.

Mireu-los en aquestes fotos, els soldats universals, el que sempre van al conflicte per crear més conflicte, els que sincerament creuen estar fent el bé pels altres, mentre deixen vídues i maten nens i tallen carreteres i al seu pas només hi queden les runes.

No ho podem parar això??? No ho podem fer il·legal??? En nom de qui i de què estan fent la seva feina? Amb els impostos que paga quin ciutadà? Som culpables d'aquest desastre?

Ja, segurament us riureu de la meva ingenuitat, una il·lusa, no visc en el món real, on mana el diner i el poder s'ha imposar per la força. Ja fa temps us vaig contestar: "potser sóc una sommiadora, però no sóc l'unica" i avui us vull portar aquesta canço genial del Donovan. Mireu les imagtes, escolteu les seves paraules dites al 1965 i encara tant vigents i  quedeu-vos amb aquesta frase final: Aquesta no es la manera de posar fi a la guerra.


2 comentaris:

Mar ha dit...

Yo también soy una soñadora; no eres la única. Y estoy convencida de que no es la solución, aunque me lo vendan así. Gracias por una entrada tan idealista como realista.
La canción no la recordaba; a lo mejor es la primera vez que la oigo. Y firmo contigo: This is not the way we put the end to war.
Besos

jordicine ha dit...

No és la manera, BLN. Però no veig ningú capaç d'aturar les guerres. El mercat d'armes i de la reconstrucció és massa important. Els humans són mals colaterals. Una abraçada.