dimecres, 28 de setembre de 2011

80 anys



El camí ja no és planer,
ja costa la pujada.
Pantegem cada cop més,
pensem més en l'arribada.

Què som sinó peregrins
amb delit de fer la via,
veient les fonts i els turons
passegem la nostra vida!

Però aquest troç de camí
també té molta tendresa.
Cada instant estem més alts,
tenim vista al passat,
bona vista vers la vall.

Allà pugen fills i néts
pel senderol mig perdut,
entren i surten del bosc,
els veig des d'on no hi ha arbres.

Des d'on el cim és tan ferm!

3 comentaris:

Mar ha dit...

Ay! 80? 49!!!!
Tota la vida fem camí, fem via. Vull disfrutar d'aquesta ara, aqui. No penso en fer cap cim ni en l'arribada per planera que sigui.
Petons dolça BLN.

BLN ha dit...

El cim és la vellesa, la pujada simbolitza la vida

Per ha dit...

Me encanta, Belén, tengo ganas de hacer los 80 contigo.