Així que paciència, tot anirà arribant. També la meva esquiada nocturna.
Però avui vull parlar d'una persona excepcional, em cau molt bé. És el meu oncle polític, és a dir, l'oncle del Per. Es diu Ivar i es un gran savi. Parla, parla i sap moltes coses interessants. Té una cabana al costat de la nostra i un dia vam anar a saludar-los i ens van convidar a bon vi i bona conversa.
Parlàvem de les mitges i maratons que respectivament hem corregut i del bon exercici que suposa entrenar regularment. Jo vaig parlar del plaer que experimentem al córrer. Llavors Ivar va dir una cosa molt impactant: "Enganyem les nostres endorfines"
Es clar, al cos res és gratuït. Tot té una funció. En el cas del córrer serveix per fugir d'algun depredador o d'un perill. Al principi el cos humà està capacitat per fugir a una certa velocitat. Al cap d'uns minuts si ens mantenim corrent comencem a sentir els dolors i el cansament. Això seria fatal per la nostra supervivència perquè si disminuim la nostra velocitat ens atrapa la fera o l'allau o el foc o el que sigui que ens persegueix. Per tal de poder continuar corrent, el cos produiex una hormona que fa que no sentis tant el cansament i els dolors perquè genera un gran benestar que ho contrarresta. Per això podem continuar corrent 10km, 21km i alguns fins i tot 42km!
Ivar diu: hem descobert aquest plaer i correm per experimentar-lo. Però no hi ha cap perill del qual fugir. Estem enganyant el cos, fent-li produir endorfines per res!
Cada cop que després de córrer, com avui que n'he fet 13km, em sento a la glòria, penso, pobres endorfines, treballant per salvar-me la vida i jo tan tranquil·la. Però amb el gran riure que té l'Ivar, també una de les seves característiques, amb el seu gran riure sorollós us dic: sabeu què? Ja m'està bè!
1 comentari:
Jajajaj!! muy buena!! Pensaré en mis endorfinas la próxima vez que corra.
Publica un comentari a l'entrada