diumenge, 15 d’abril de 2012

Enganyar les endorfines

Tinc moooltes coses que explicar de Noruega, però des que he tornat, no tinc temps. Per escriure la meva opinió sobre el llibre de Franzen, vaig haver d'anar a dormir més enllà de la una de la matinada. I tinc molta feina a la universitat.

Així que paciència, tot anirà arribant. També la meva esquiada nocturna.

Però avui vull parlar d'una persona excepcional, em cau molt bé. És el meu oncle polític, és a dir, l'oncle del Per. Es diu Ivar i es un gran savi. Parla, parla i sap moltes coses interessants. Té una cabana al costat de la nostra i un dia vam anar a saludar-los i ens van convidar a bon vi i bona conversa.

Parlàvem de les mitges i maratons que respectivament hem corregut i del bon exercici que suposa entrenar regularment. Jo vaig parlar del plaer que experimentem al córrer. Llavors Ivar va dir una cosa molt impactant: "Enganyem les nostres endorfines"

Es clar, al cos res és gratuït. Tot té una funció. En el cas del córrer serveix per fugir d'algun depredador o d'un perill. Al principi el cos humà està capacitat per fugir a una certa velocitat. Al cap d'uns minuts si ens mantenim corrent comencem a sentir els dolors i el cansament. Això seria fatal per la nostra supervivència perquè si disminuim la nostra velocitat ens atrapa la fera o l'allau o el foc o el que sigui que ens persegueix. Per tal de poder continuar corrent, el cos produiex una hormona que fa que no sentis tant el cansament i els dolors perquè genera un gran benestar que ho contrarresta. Per això podem continuar corrent 10km, 21km i alguns fins i tot 42km!

Ivar diu: hem descobert aquest plaer i correm per experimentar-lo. Però no hi ha cap perill del qual fugir. Estem enganyant el cos, fent-li produir endorfines per res!

Cada cop que després de córrer, com avui que n'he fet 13km, em sento a la glòria, penso, pobres endorfines, treballant per salvar-me la vida i jo tan tranquil·la. Però amb el gran riure que té l'Ivar, també una de les seves característiques, amb el seu gran riure sorollós us dic: sabeu què? Ja m'està bè!

1 comentari:

María Fuentes ha dit...

Jajajaj!! muy buena!! Pensaré en mis endorfinas la próxima vez que corra.