Aquest és Sixto Rodríguez. Un cantautor fracassat que es dedicava a treballar a la construcció. Fins i tot hi havia qui creia que era un homeless, que no tenia residència fixa.
Dos productors el van sentir en un bar de Detroit i li van publicar dos àlbums: Cold Facts i Coming From Reality. Els discos no van vendre més de sis còpies -es un dir- i ell va continuar la seva vida tranquil·la, va tenir tres filles.
Una còpia va anar fins a Sudàfrica i es va anar copiant com es feia aleshores, de cassette en cassette (el pirateig dels 80) fins que molts sudafricans blancs però crítics amb el govern, van començar a admirar-lo i respectar-lo. Van publicar-se els seu discs, les seves lletres contestatàries entraren en l'imaginari col·lectiu. Va ser censurat, van aprendre de memòria les seves cançons i va assolir una fama més gran que l'Elvis Presley.
A Sudàfrica no sabien res d'ell. Només que ja no era viu. Corrien diferents versions sobre la seva mort, potser s'havia suïcidat a l'escenari o havia mort de desesperació.
Un bon dia dos amants de la seva música van dedicar-se a investigar sobre la seva misteriosa mort i com havia viscut fins aquell moment. Per la seva sorpresa, el van trobar viu, el van portar a Sudàfrica. A l'any 1998 va fer sis concerts amb un aforament de 5000 persones i tots ells van penjar el cartell d'entrades exahurides. I durant els anys següents va arribar a cantar 30 vegades a Ciutat de Cap.
Però Sixto va tornar a casa seva, als USA, va continuar fent la seva dura feina que li agradava molt. Encara hi és, allà al seu barri obrer de Detroit.
SHAWARMA EN LA MONTAÑA
Fa 2 dies
2 comentaris:
Què fort! Has vist el doumental BLN? Em venen ganes de veure-ho.
Sí, sí, l'he vist i em va commoure tant que en tornar del cine vaig escriure la seva història.
Me'l va racomanar el nostre amic Jordi Cine que tu també segueixes.
Publica un comentari a l'entrada