Verba volant: Zitto

Una paraula que m'agrada molt dir en italià és zitto. La seva etimologia és onomatopèica, representa el so que fem en posar el dit davant la boca i deixar anar l'aire. Altres idiomes tenen paraules semblants com per exemple l'anglès shut up, l'alemany schweigen, l'espanyol chitón o el noruec hysj.

Es fa servir normalment com interjecció per fer callar algú que està moltestant, o per limitar la llibertat d'expressió (típica situació d'un mafiós que amenaça algú de no revelar res a la policia) o per transmetre un secret. La precedeix un imperatiu  poc habitual stai en lloc de stà. Be la forma stai és el present d'indicatiu, però té un ús imperatiu.

Dins l'expressió non sentire un zitto vol dir soroll. En aquest cas l'adjectiu es converteix en substantiu.

També tenim el ver zittire transitiu que abans era bastant poc freqüent, però que amb les noves tecnologies ha agafat embranzida. Representa a l'anglès  to mute i significa treure el so d'un dispositiu. Per exemple zittire il cellulare, il computer. (silenciar el mòbil, l'ordinador). També l'opció de silenciar o ocultar tweets quan per un temps no vols rebre un tipus de hashtags es diu zittire un tweet.

Fonèticament aquesta consonant italiana i de moltes altres llengues romàniques però que no té el castellà, m'encanta. Es pronuncia en totes les llengües del món gràcies a una paraula que ha esdevingut internacional pizza.