Una recepta fàcil però que queda molt resultona

INGREDIENTS PER A 4

• 1 conill tallat a trossos
• 4 cullerades de melmelada de taronja
• 1 cullerada de gingebre mòlt
• 1 branquilló de romaní
• 1 rajolí d'oli d'oliva
• 1 rajolí de vi blanc
• Sal i pebre mòlt



ELABORACIÓ

1. Introdueix la melmelada de taronja, el gingebre, l'oli d'oliva, la sal, el pebre i el branquilló de romaní a una safata per enfornar. Afegeix el conill a aquesta barreja i marina'l durant 25 minuts.
2. Pre-escalfa el forn a 180 °C. Aboca el rajolí de vi per sobre del conill. Introdueix-ho al forn a 180 °C durant uns 30 minuts i vés afegint el suc per sobre de la carn.
3. Serveix el conill amb els sucs de la cocció o, si ho prefereixes, amb una salsa de iogurt.

Vaig trobar aquesta recepta a la revista Sabor del Caprabo. Quasi sempre hi trobo cosetes bones en aquesta revista. Em va cridar l'atenció perquè m'agrada el conill però en menjo poc i sempre a la planxa amb all i oli. 

En aquest cas es tracta de donar-li un toc original amb la melmelada de taronja i el gingebre. A la recepta diu de posar-ne mòlt, però jo vaig fer fresc, triturant l'arrel i em va aromatizar molt més el plat.

L'he feta dues vegades, la segona vaig posar una melmelada de taronja amarga de molt bona qualitat, perquè la vaig fer a casa de la meva mare i a ella li havien regalada una d'Anglaterra. Val la pena, doncs el plat em va sortir boníssim.

La primera part és marinar el conill (superfàcil) i la segona és introduir-lo al form i esperar (tirat). No pot sortir malament.

A la primera vegada vaig afegir una mica de brou perque la melmelada era compacta. Però si ho fas amb una bona melmelada més líquida no cal afegir-li.

No vaig fer la salsa de iogurt que recomana perquè trobo que no li pega gens.

És un plat que pots deixar preparat i al dia següent està boníssim!

Recompensa a la disciplina, esforç i sacrifici

Per fi va arribar i va passar el dia de la mitja marató. No us podeu imaginar com s'arriba a aquest dia. O al menys com hi arribo jo. He treballat dur, molt dur, des del setembre fins al febrer amb una disciplina molt organitzada i pautada. Solc començar omplint uns fulls de calendari dibuixats per mi mateixa a llàpis amb totes i cada una de les carreres i rutines de gimnàs que comporta l'entrenament. Chi me lo fa far'? Ningú. La regularitat és la meva aliada. No tinc facilitat física per córrer, però aquesta voluntat em manté viva tota la tardor i l'hivern.

Cada dilluns a Can Mèlich, rutina avorrida per les màquines que m'han de salvar de les lesions: reforçar braços, cames, abdominals i estirar. Dimecres sortida a ritme mitjà uns 8km, els divendres sèries amb els runners. Ells les fan de 1 km però per a mi és massa, jo faig 500m. El cap de setmana ve la part que més m'agrada: la tirada llarga que es va allargant cada setmana: 11, 13, 15, 16, 17, 18... Només faig 18 una vegada abans dels 21.

Tot i l'esforç que hi poso, cada any que passa em costa més superar-me, vaig a contracorrent amb l'edat i els quilos s'acumulen per molt que cremi calories. Ni sóc sedentària ni menjo malament, però això li és igual a la bàscula. I sóc conscient que hi ha un punt de tornada. Al final no podré millorar, fins i tot no podré mantenir la marca, començaré la davallada. I sé que la mitja volta és a tocar.

Els dies abans estic molt nerviosa, penso en tot el que faig i com preparar-me. Aquest any encara més perquè tenia uns amics de Noruega a casa que també corrien, i proves de nivell per començar cursos l'endemà i un principi d'encostipat que m'amenaçava.

Em vaig posar al meu calaix d'horeta amb la Hege. Ella estava també molt emocionada perquè mai havia corregut aquesta distància. Vint minuts esperant a que les estrelles i els ràpids i els mitjans sortissin i nosaltres, els lents, drets i tremolosos vivint el present a tope.

Vaig fer una bona cursa, tota l'estona controlada, amb el meu nou sistema de començar amb ritme i deixar els quilòmetres lents pel final. Però quasibé no hi van haver quilòmetres lents. Els vaig fer quasi tots a menys de sis minuts. I orgullosa, concentrada i decidida tal com em veieu a la foto, vaig creuar la meta en 

02:08:40

dos minuts per sobre del meu objectiu, però tot i així, millor marca personal i mitja marató molt aconseguida. 

L'any que ve a Barcelona vull fer 02:06:00, i aquest any a Madrid apropar-me el més possible a la meva actual marca.

Crisi literaria

En cap moment he tingut la pretensió que el meu bloc fos de running. Es dóna la casualitat que just quan vaig començar-lo, al 2008, vaig començar a córrer. Tanmateix no sabia ni que hi escriuria durant tants anys ni que encara estaria fent curses i mitges maratons després de set anys.

El bloc el vaig començar per casualitat. A la feina ens van fer un curs de blocs per fer servir a classe amb els alumnes (penjar els deures o les tasques que ells anaven fent, etc..) Mai he fet servir un bloc per aquesta funció.

A córrer també vaig començar per casualitat. No tenia companya de tennis, tenia una raqueta nova i no volia perdre la forma mentre trobava algú per tornar a fer partits. Tampoc no he tornar a jugar.

En aquella época no sabia ni que m'agradaria tant ser bloguera ni que m'enamoraria del running.

El que jo sempre he somniat ser és escriptora, en concret poetessa. I per això vaig començar a posar al bloc tot allò que tenia escrit, fins i tot una obra de teatre.

Alguna cosa més he afegit, escrita més recentment, però poca cosa.

Si miro el bloc, veig només entrades de córrer. Curses, entrenaments, sortides, mitges maratons, lesions.  I penso en els lectors que probablement he perdut avorrits del meu monotema.

Però no sé perquè, he perdut el costum d'escriure. Paso una crisi literaria que ja va durant molt. Tinc començada una idea des de fa més d'un any i no la continuo.

També hi ha altres coses que m'interessen com les lectures, la cuina, la feina amb els idiomes, la muntanya i les excursions, el ioga, el cinema, els castells, l'ópera, els cantautors.. i no estic escrivint res d'això.

Si encara hi ha algú per aquí que no sigui només corredor, què m'aconselleu? què puc fer per superar la crisi? Accepto propostes i consells

En ratxa

Hem començat molt bé l'any 2015. Moltes prespectives de curses i d'emocions corredores. La primera, Sant Antoni ja em va anar molt bé considerant que em vaig apropar a la meva millor marca personal del 2011, quatre anys més vella. Però ara he fet el Quart de Mitja que són 5km.

Avui feia un dia molt fred a Granollers. Ja és un clàssic. Feia vent. M'he posat a esperar el tret de sortida i he parlat amb una noia que duia un barret molt coquetó i que semblava molt còmode. Ella m'ha racomenat comprar-lo. M'ha explicat que era la tercera vegada que corria (mai a Granollers) i que volia seguir-me. M'he sentit molt experimentada, explicant-li com era el recorregut.

Així que he sortit sabent que els dos primers quilòmetres eren de pujada i per fer un bon temps els havia de fer apretant a tope. Després ja la baixada m'aniria portant. I Síii la cursa m'ha anat rodada, incrementant la velocitat a cada quilòmetre, com diuen els llibres.

En un moment donat se m'ha descordat la sabatilla i he pensat: "no passa res, no cauré". Era el quilòmetre 19 de la mitja, es a dir el 3 del quart. Però m'he dit que no valia la pena arriscar a ensopegar i no poder fer la mitja i al final he parat i me l'he cordada.

Tot i així he fet la meva millor marca personal 26:16 que és un ritme de 5:15m/km!

Molt contenta i preparada ja per la gran recta final de la mitja de Barcelona, la cursa més important per a mi de tota la temporada. Vaig a provar de fer-la en 02:06:00 però crec que és molt difícil. Si em quedo entre això i les 02:10: 34 que vaig l'any passat, ja estaria molt contenta, i sempre que no baixi del quart de tres ja em conformo.