dissabte, 7 de febrer del 2015

Crisi literaria



En cap moment he tingut la pretensió que el meu bloc fos de running. Es dóna la casualitat que just quan vaig començar-lo, al 2008, vaig començar a córrer. Tanmateix no sabia ni que hi escriuria durant tants anys ni que encara estaria fent curses i mitges maratons després de set anys.

El bloc el vaig començar per casualitat. A la feina ens van fer un curs de blocs per fer servir a classe amb els alumnes (penjar els deures o les tasques que ells anaven fent, etc..) Mai he fet servir un bloc per aquesta funció.

A córrer també vaig començar per casualitat. No tenia companya de tennis, tenia una raqueta nova i no volia perdre la forma mentre trobava algú per tornar a fer partits. Tampoc no he tornar a jugar.

En aquella época no sabia ni que m'agradaria tant ser bloguera ni que m'enamoraria del running.

El que jo sempre he somniat ser és escriptora, en concret poetessa. I per això vaig començar a posar al bloc tot allò que tenia escrit, fins i tot una obra de teatre.

Alguna cosa més he afegit, escrita més recentment, però poca cosa.

Si miro el bloc, veig només entrades de córrer. Curses, entrenaments, sortides, mitges maratons, lesions.  I penso en els lectors que probablement he perdut avorrits del meu monotema.

Però no sé perquè, he perdut el costum d'escriure. Paso una crisi literaria que ja va durant molt. Tinc començada una idea des de fa més d'un any i no la continuo.

També hi ha altres coses que m'interessen com les lectures, la cuina, la feina amb els idiomes, la muntanya i les excursions, el ioga, el cinema, els castells, l'ópera, els cantautors.. i no estic escrivint res d'això.

Si encara hi ha algú per aquí que no sigui només corredor, què m'aconselleu? què puc fer per superar la crisi? Accepto propostes i consells


5 comentaris:

María Fuentes ha dit...

A mí me encanta leer sobre tu running, sobre las escapadas y los viajes y las recomendaciones de cine. Temas que me gustarían: cómo va creciendo/aprendiendo Gora (con fotos si es posible!) y recetas de cocina (el pollo al curry que pusiste hace tiempo lo sigue haciendo Raúl!).

Cristina ha dit...

Gracias María, te haré posts de cada tema.

María Fuentes ha dit...

Genial!!!!

Unknown ha dit...

Belén,
A mi me encanta entrar a ver que haces. Cada vez que te leo me acuerdo de tu casa, de tu padre arriba de las escaleras cantándome "Margarita se llama mi amor..."
Un beso desde Madrid
Marga

Cristina ha dit...

Ah sí que mono era con su alegría, le encantaba cantar.

Marga, el 26 de abril voy a Madrid a correr la Rock and Roll media maratón. A ver si sales a animarme!