dilluns, 13 de juliol de 2009

A la pica



















Per segona vegada ens em mirat als ulls,
reflectides les dues al bell estany d'Estats
i, encara més, m'he capbuçat al llac,
per deixar-te el regust i amarar-me de l'aigua.

Dues princeses envoltades de verd,
regalades de perles gelades.
Jo he anat a tu, tu has vingut a mi.
Hem caminat en direccions contràries.

Qui ha fet del camí la part dura?
Qui ha sobtat amb el sonriure a l'altra?
Tu has estat més forta i més madura,
no has parat fins retrobar-me!

Fins al cim he comptat amb la força
de la pedra i del sol que em besava:
vorejant el torrent, esquerdant la neu
amb els pals i els grampons, alliberada.

Com podrè ara seure a Barcelona
amb l'asfalt, el soroll i les mancances?
Només pensant que la sàvia dels arbres
m'ha infectat del verí que et reclama!

1 comentari:

Melina Daurella ha dit...

pues nos sentaremos en Barna, a esperar otro momento estupendo. es muy bonito lo que has publicado, y la foto de perfil también!