Match point

L'inventor del tennis va ser un geni. La cosa millor que té aquest joc és la manera de puntuar, la millor manera possible. Un partit de futbol, o d'un altre esport, té generalment un temps establert. Es guanya o es perd en un nombre de minuts concret, 90 en el cas del futbol. Pot ser interessant, però si un equip és molt superior a l'altre poden ser minuts molt avorrits. A més si vas perdent, posem per 4-0, ja no tens cap possibilitat de remontar si només t'en queden 5 minuts.

El tennis és diferent, pots guanyar sempre. Si millores el partit dura més, si falles menys. Pots guanyar el partit havent perdut més jocs, pots fallar i perdre un joc per descansar, i després guanyar-ne tres de seguits. Això el fa tant al.lucinat.

El meu heroi en tennis ha sigut, és i sempre serà el gran Roger Federer, m'encanta com juga, la seva potència en toc, l'estatregia i la incommensurable intel.ligència que aplica per jugar tant bé i no defallir, per continuar a la seva edat sent el número 1. Ja sé que no és espanyol, ni dels països catalans com el nostre Nadal, pero com a persona m'agrada moltíssim i sempre que juga vaig amb ell, per molt suïs que sigui, perquè hi ha genialitats que traspasen fronteres.

00:28:56!!!!!!!!!!!!!!

Nota a l'anterior entrada. Vaig passar per meta a 00:29:53, però el meu temps real ha estat

Vint-i-vuit minuts i cinquanta-sis segons

Yupiiiiiiii!!!!!!!!!!

Dues marques superades

Ja fa unes quantes entrades havia escrit el calendari d'aquest any i quins eren els meus objectius. Bé, la primera cursa, la Mercè volia baixar de l'hora i no ho vaig aconseguir, però sí que vaig baixar el meu temps de 1h 8' (2008) a 1h 1' (2009).

Avui he corregut la de la dona que l'any passat em va anar molt malament 41' perquè moltes dones la feien caminant i jo no ho sabia, vaig sortir de molt darrera i no podia còrrer. Aquest any m'havia proposat baixar dels 30' i........

HO HE ACONSEGUIT!!!!!

Encara no tinc la classificació, però he entrar en el minut 29'52"

La propera cursa, la Jean Bouin, és el 29 de novembre. Al 2008 vaig fer 1h 2' i espero que caigui l'hora, encara que siguin 59' 59"!

Nenes, hem d'aprendre dels tios

De vegades penso que els homes tenen molt a ensenyar-nos a nosaltres les dones. Ens sentim tan superiors, està tan de moda exaltar les qualitats femenines, tendim tan sovint a l'autocomplaença.... Però ells, de vegades, ens donen mil voltes!

Aquesta tarda he anat a buscar el dorsal i la samarreta per la cursa de la dona. Era a la cinquena planta del Corte Inglés. Només sortir de les escales mecàniques ja veig una cua interminable que com una serp recorria tots els passadissos de la planta. Bé, paciència, em poso a la cua i allò no es mou, no avança, només es fa llarg i més llarg . Al final preguntem qué pasa i ens diuen que les dones s'estan provant les samarretes i mirant-se al mirall per veure quina talla els queda més bé! Per aixó l'atenció una per una y les cues per provar-se. Una samarreta que portaran per la cursa i prou, o bé per fer esport, però que no és cap vestit de festa!!!

Bé, he fet mitja hora de cua per poder agafar el meu dorsal, quan a curses de 55.000 participants com la de la Mercè no vaig trigar ni cinc minuts.

Ah i a sobre les senyores d'aprop meu de la cua la pensaven fer caminant!!!!!!!!

Tecnofòbia

Qui no se sent identificat amb aquesta paròdia? Jo m'hi he trobat clavada!

Còrrer és fer salts

Fins ara sempre havia cregut que còrrer consistia en caminar més ràpidament. Si incrementes la velocitat del pas al final corres. Jo pensava que sempre teníem un dels peus a terra. Però un dia l'Erik va comentar que en Bolt (aquest portent jamaicà) podia saltar fins a tres metres en cada pas... jo no l'entenia. Llavors em va explicar que quan correm no caminem, sino que saltem. Hi ha un moment que tots dos peus són a l'aire, no toquen terra i si ens sabem impulsar prou avancem.

Aquesta foto preciosa que he trobat a Flickr ho mostra molt clarament ja que aquests nens corren en un riu i es pot veure el moment en que tots dos peus són per sobre de l'aigua.

Nomès pensant això i interioritzant-lo a ioga i quan surto a l'asfalt, he millorat moltíssim la meva forma de còrrer i he augmentat la velocitat. Corro millor, em canso menys i avanço més