dimarts, 2 de març de 2010

Al teatre amb els del curro


Fa un temps hi havia un noi, un company, que treballava a la secció de català per estrangers -quan aquesta secció existia- al antic SIM -quan aquest Servei d'Idiomes Moderns existia- Es deia Eloi i era un gran amant de la literatura, la cultura, la música clàssica i el teatre. Havia estat de lector a Budapest i era també poeta. Un cor molt sensible, algú molt especial....

Dissortadament no vam saber retenir-lo entre nosaltres, no li vam poder encomanar l'alegria de viure i de superar els moments de dificultat, o potser no estava fet per aquest món tan prosàic i mancat de poesia. I s'en va anar.... ara fa quatre anys.

Ens va deixar però, un bonic costum que ell practicava,: el de dir als companys de tant en tant "I perquè no anem al teiatro?" Ell sempre ho deia així "teiatro", am el seu somriure burleta que no podíes resistir.

Per això, per recordar-lo, hem anat a veure "Natale in casa Cupiello", a la sala de la Biblioteca de Catalunya. Una comedia napolitana de De Filippo però feta a la italocatalana. Una casa rural on et conviden a vins, uns actors que tots coneixem del Polònia i dels culebrons de TV3 i un parell d'hores de rialles i de creativitat. Una sèrie de temes que -paradoxalment- tenen tota la vigència del món: la mare que ho fa tot a casa, el fill mimat que ni treballa ni estudia, la noia casada que té un amant, el pare cap de família que no s'empana de res.... Les tradicions del nadal a la família....

Gràcies Eloi per aplegar tanta gent per fer-te aquest homenatge. Ja saps, seràs present entre nosaltres cada cop que algú digui I si anéssim al teiatro?

1 comentari:

Per ha dit...

Belén, que bonito!. Como se nota que tú también tienes 'un cor molt sensible'.