dissabte, 10 de setembre del 2011

Les mitges pors




Les pors no són mitges sinó grans i complertes. Porten aquest títol perquè són les pors de fer la mitja marató. Durant l'entrenament que he començat els fantasmes dels corredors m'ataquen constantment. Ja no surto a córrer pel fet de córrer, ara surto a entrenar i això comporta moltes responsabilitats i pors.

No ser capaç d'acabar. Aquesta és la meva principal por. Són més de 21 km i jo no he fet cap cursa superior a 11. La diferència és brutal. Passarà el meu cos per la línia de meta? Hauré d'abandonar? En cap cursa de la meva vida, he deixat de córrer. Com em sentiré si estic massa cansada per seguir corrent? Si les cames no em deixen, si se'm disparen les pulsacions?

Lesionar-me. Aguantarà el meu cos amb tots els quilos de pes el dur entrenament? No acabaré amb els genolls partits? m'hauré d'aturar per un esguinç, per una caiguda, per algun problema muscular? Si això em passa durant l'entrenament, què faré? Descansar i perdre un temps fonamental abans del repte, abandonar la idea de córrer aquesta mitja marató i esperar-me a la propera?

No anar al ritme, Em costa mantenir els ritmes de cursa que tinc al programa. El pulsòmetre fa una mica el que vol. Millor dit és el meu cor el que no es comporta regularment. Si no sóc capaç de mantenir el ritme controlat, el dia de la cursa gastaré massa energies al principi i no me'n quedaran per els temuts darrers quilòmetres.

Barretes, gels i aigua. Podré menjar i beure corrent? L'aigua no em farà un llac a l'estòmac i la vomitaré? Jo no menjo mai sucre ni coses dolces. Com m'empasaré un gel  que et deixa aquell regust empalagós a la boca? I les barretes? Estan fetes de cereals i mel, no es poden ni mastegar, són com polvorons o torrons per Nadal. Com m'ho podré menjar això?

El mur. Quan entrenava 8km i corria 10km notava un petit mur els darrers quilòmetres. Els que mai no has entrenat. En les curses de 10 no és greu. Has de córrer cansat un parell de quilòmetres més. Però en una mitja? Entrenaré fins a 18 com a molt. Aquí estarà el mur. Me'l trobaré corrent per les platges de la Vila Olímpica, just un espai amb vent i pocs edificis i rodejant el Parc de la Ciutadella. Crec que em semblaran mooooolt llargs. Tan de bo es fes la cursa en sentit contrari i s'acabés baixant de Gran Via per Passeig de Sant Joan! El mur em seria més amic!

No dormir la nit abans. Els nervis no em deixaran. Tot i que vulgui arribar fresca a la sortida, me'n vagi al llit a les 21 o a les 22 i dormi 8 o 9 hores, no sé si seré capaç de descansar. Jo no em controlo bé, l'ansietat em pot. Si no he dormit prou, ho notaré durant la mitja marató? Em passarà factura?

Refredar-me. La cursa és al febrer. De vegades entrenar a l'hivern et fa experimentar canvis forts de temperatura. L'esgotament del cos et fa baixar les defenses. Si no tens una ment molt forta, pot ser que la mateixa por a emalaltir, t'ompli de mocs i atacs de tos, gens apropiats per ressistir dues hores corrent. Aquell dia pot ploure, o pot fer fred. També pot ser que no tingui on deixar la roba càlida d'abans de sortir i per tant la deixi al cotxe i agafi fred. Els músculs quedaran rígids, tindré rampes....




I ara em direu, perquè ho fas? Si tens tans fantasmes i si per a tu és tan horrorós, no corris i prou. No, només de tant en tant em venen a visitar els meus fantasmes. Ho vull deixar escrit aquí perquè són les típiques coses que quan les mires a llum de dia les superes. Segurament no em refredaré i acabaré la cursa, sinó corrent, caminant. A més malgrat els nervis dormiré i fins i tot el meu estòmac aguantarà el menjar i l'aigua. No em lesionaré  i sobre tot gaudiré moltíssim dels aplaudiments i els ànims de la gent una vegada entri en el mur. El meu pes disminuirà per l'entrenament i tindre encara menys probabilitas de lesionar-me. I potser el més important de tot, hauré fet un aprenentatge de ritmes de cursa que em servirà per cuidar el cor en el futur i seguir corrent durant la meva maduresa i vellesa.

4 comentaris:

Mar ha dit...

Uf! Fins l'últim pàrraf jo patia! Em deia: però aquesta és la BLN? Tan poruga? Tan desanimada inclús? Ja deia jo! Tu de poruga no tensa gaire... Potser una mica, si ho dius, serà així. Però tens una voluntat i una tenaçitat que... ¡ni te cuento! Quant als nervis els controles millor del que penses. Tot sortirà bé guapíssima. Disfruta el moment, viu el moment, no avancis problemes. Quan vinguin, si venen, ja els viuràs per solucionar-los.
Una abraçada. T'admiro, amiga.

TXABI ha dit...

No soc ningú per donar consells, però…
L’únic objectiu teu per la Mitja ha de ser... acabar-la (bé, ni ha un altra: acabar-la i poder-ho explicar viva!). Així doncs, si el teu ritme “normal” en curses de 10 és de 5:20 (per exemple) has de córrer aquesta primera Mitja a 6:20, xino-xano, no corris mai per sobre del teu nivell; has d’anar sumant quilòmetres fins arribar al 11 perquè, a partir del 11 “ja tot és baixada” i ja veuràs com aniràs dient-te: ja només me’n falten 10, me'n falten 9, 8, 7... Recorda que, en els entrenaments (indoor o per fora) “no hi ha premi”: corres i, quan acabes de córrer, res: només cansament; en canvi, el dia de la Mitja hi ha una pastanaga ben grossa al final; i recorda també que aniràs corrent acompanyada d’un víking, i que -a diferència dels entrenaments- hi haurà molta gent al teu voltant, al davant, al darrera, pels costats i per les voreres. I et voldràs menjar la pastanaga al final: això és el que et donarà les forces necessàries per arribar-hi. Ja ho veuràs.
Recorda: només has de tenir com a objectiu el acabar-la, rés més; fer-la en 2:05, 2:20, 2:30... tant li fot !. Intenta no caminar mai, fes-la corrent, o trotant, però intenta no caminar mai i, sobre tot, no canviïs cap de les rutines que, normalment, fas abans de les curses (i pel que fa a “lo de los geles y las barritas”, jo de tu ho provaria en un dels entrenaments “llargs” i avorrits que faràs).
Ens veiem a meta !.

Joan ha dit...

Dono per suposat que fas l'entrenament físic. Així que passo al pla mental.

Mentalitza't. En realitat no fas una mitja. Per començar només fas un 10Mil llarg d'escalfament (això ja ho has fet). I després, un 10Mil llarg de cursa (que també l'has fet). Visualitza't arribant, anant fresca, patint, suant, amb fred i calor, visualitzat un cop i un altre travessant la meta. Visualitza el somriure als teus llavis quan hagis acabat. I somriu. Visualitza tot el que puguis imaginar, i així el dia de la cursa res no et sorprendrà ni serà nou. Visualitza't un cop i un altre.

Que no t'espantin els 21. Quants n'hauràs entrenat per arribar a la sortida? Centenars! Així doncs, aquests 21 seran només una xifra menuda. La cursa no comença amb el tret de sortida, comença molt abans i ja la estàs corrent quan entrenes amb ella en ment. A la sortid, pensa que de tota la feina, de tots els quilòmetres NOMÉS te'n queden 21. Res de res. Fet. I somriu.

Cristina ha dit...

Gràcies, gràcies companys!

Mar: com tu ja saps pels rollos que t'engego a la feina, m'ho estic passant pipa entrenant, vivint aquest present i essent tan ben curada pel meu víking particular.

Txabi: jo un 10km a 5:20???? Ni de conya! Només una cursa vaig aconseguir fer-la a 5:30 i mai mai he pogut igualar-la. I -sento defraudar-te- sí que caminaré, cada 5km caminaré 300m és part del plan, caminar abans de cansar-me

Joan: Seguint un plan mental faig una cursa de 4 vegades 5km, tal com aconsella la meva gran ídol Grete Waitz. És gràcies a ella que vaig superar la por a córrer més de 10km i he arribat a fer 16 en els entrenaments. Faré les visualitzacions, sé com es fan, les faig a ioga.