diumenge, 18 de novembre del 2012

No hi ha excuses, surt a córrer



Doncs sí, doncs sí, sembla que aquest meu cinquantè aniversari està sent l'any de la marxa enrere pel que fa a les curses de 10km. Fins el meu gloriós any 2011, tot era millorar, tot era trencar marques. En cada cursa, ni que fos una miqueta, em menjava temps. Ja la Mercè em va confirmar que la davallada era un fet: de 57 i escaig que vaig fer al 2011 a 1 hora 03 d'enguany. La dona no podia comparar-la perquè ni sé quina distància vaig correr i en tot cas segur que no eren els 5km de les altres. I ara la Jean Bouin que l'any passat em donava 56:57 al cronòmetre (oficialment 57:00), l'he acabada a 58:23. Ara bé dins de la meva categoria (ara una més alta: dones de 50 a 55 anys) he quedat molt millor que no pas abans.

Però com diu el lema d'aquest any, no hi ha excuses. No correm sempre per superar-nos. Les curses són molt més que això i  seria molt tonto per part meva renunciar-hi amb l'excusa que ja mai faré els temps que havia arribat a fer.

Encara em queda un camp on millorar molt la velocitat. I aquí que m'hi vaig. Les mitges maratons. Les entrenaré fent curses de 10km i ja tinc l'excusa ideal per sortir a correr!