dimarts, 4 de juny de 2013

Defectes i virtuts: dues cares de la mateixa moneda



Defecte: un tret del caràcter que molesta o perjudica.

Defecte: un aspecte amb posibilitats de millora. Una oportunitat de creixement.

Defecte: una imperfecció que ens fa ser més humans, més propers.

Defecte: un límit que marca un estil de vida i les tries existencials.

Aquestes i moltes més coses es van dir en un programa de ràdio sobre el profit que podem treure dels nostres defectes, de les nostres febleses, dels dubtes i de les inseguretats donant-li la volta a la moneda.

Jo opino que en general cada defecte porta associada una virtut, perquè un tret del caràcter d'una persona es manifesta positivament i negativa alhora.

Per exemple les persones tossudes solen ser perseverants, els orgullosos tenen una bona autoestima, admiro en els perfeccionistes el rigor i la responsabilitat, quan algú és massa depenent demostra molt afecte i carinyo, els insolidaris solen tenir molta independència de criteri i personalitat, les persones desordenades són flexibles, mentre que els rigorosos i rígids tenen una molt bona disciplina. Admiro als temeraris per llur valentia, als mandrosos per la paciència. Dels impertinents i maleducats destaco l'espontaneitat i sinceritat. Pels avars és l'austeritat i els tímids són discrets.

I així podríem seguir amb tots els defectes que volguem. Per això quan et molesti alguna cosa teva o dels altres, pensa que probablement tens o tenen una virtut associada. No sempre és així o no té perquè ser-ho obligatòriament, ara jo subscriuria la màxima que diu que "allò que m'agrada de tu és allò que em molesta".