dilluns, 10 de juny de 2013

Les sensacions no són sempre les mateixes




Des que he acabat la temporada de curses, he decidit practicar el córrer per sensacions. Vol dir que el meu cos i el meu cor em marquen el ritme a seguir, ni ofegant-me ni avorrint-me. Agafo un ritme que m'és còmode i vaig fent, si puc accelero una mica fins que el meu cos diu prou.

No miro el rellotge, però sí que el porto per gravar-me la cursa i després mirar a quina velocitat m'han portat les meves sensacions. La primera sortida la vaig fer divendres i va ser de 10km (tampoc em poso una distància concreta) molt lentament recorreguts. Anant xino-xano, perduda en els pensaments i amb una alta temperatura, vaig trigar més d'una hora.

Avui, en canvi, he tingut altres sensacions. El cos més alegre, em demanava més marxa i tampoc no he fet un recorregut tant llarg. Han estat 7km fets en 46'.

Així doncs, depen del dia, de l'hora i de les ganes. El cas és no perdre el plaer de córrer.


3 comentaris:

Mar ha dit...

M'agrada aquesta manera de córrer teva!

Gonzalo Viveiró Ruiz ha dit...

Hombre. Catalán lo hablo, pero leerlo da mogollón de pereza.
Pero yo venía con buena intención ¿eh?

Cristina ha dit...

Me esforzaré para que el interés de la entrada sea alto y compense la pereza.
¿Como es que hablas catalán?