La tarda li
fa lloc al vespre
i en una
flor marcida
es desploma
la feina de
tota primavera
La flor no
ens necessita
i no li
reca de morir.
No té cap
malaltia
ni res
estrany li passa,
La flor es
marceix
feliç cap a
la mort,
naturalment,
plena de
salut,
seguint el
passadís
que li
indica la vida.
Així
imagino jo
el viatge
capvespral
que un dia
arribarà:
un anar-me
marcint
i una tarda
que perd
la llum i
es va enfosquint
I aquell
silenci tan gran,
tan gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada