dilluns, 4 de novembre de 2013

Analfabetisme de retorn



Tullio de Mauro, un lingüista italià, ha aixecat l'alarma sobre la comprensió lectora de la mitjana dels adults al seu país. Ha parlat de "analfabetisme de retorn". I és que no es verifica aquella dita de que "el que aprens de petit et queda per sempre, ningú no t'ho pot prendre".

A l'escola, en general es treballen bé una sèrie de competències i habilitats útils per a tota la vida: el raonament matemàtic i les comprensions i expressions orals i escrites. Es creen hàbits de lectura i es desenvolupa la retòrica i la escriptura acadèmica. Aquí ja hi hauria algú que em diria que això no es fa prou correctament. No hi entraré. Potser sí, potser no.

Però a partir dels 30 o 35 anys, no tornem a escriure textos ni a resoldre problemes matemàtics, no aprenem més idiomes, la majoria de la gent perd quasi totalment l'hàbit de la lectura, no frequenta les llibreries ni les biblioteques, apenes visitem museus i exposicions a la nostra pròpia ciutat, no incorporem nous coneixements ni científics ni humanistes a la nostra formació.

Aquesta manca d'estímuls provoca el fenòmen del que ens parla De Mauro pels italians, però que es pot generalitzar a molts més països, entre ells el nostre. Tot el que hem après, de no fer-lo servir, s'oblida. Les capacitats i competències no s'adquireixen per  sempre, s'han de mimar i s'han de practicar i, tal com ens surt una panxeta quan no fem esport, també ens neix la dificultat de comprendre un text minimament difícil si no hem llegit res. I ja no diguem elaborar un discurs o escriure un text formal.