dimarts, 3 de desembre de 2013

La crisi vista per Allen


Aquesta glamourosa parella la formen, en la ficció, Jasmine (que en realitat es deia Janette, tot és fals en ella fins el nom) i Hal. Ell és un capitost de les finances il·legals i es dedica a omplir-se les butxaques a fer-li el salt a la dona, mentre ella viu del luxe com una Barbie, tancant els ulls a tot allò que pot anar malament, al seu impresionant pis a la Quinta avinguda amb vistes a Central Park, al New York més exclusiu.

A l'altra banda del país, a Sant Francisco, viu Ginger, la seva germana, una dona arruinada per una mala inversió, separada d'un marit maltractador, carregant amb dos fills obesos, però alegre i forta, plena d'energia de viure.

La història, excel·lentment contada per Woody Allen, ens mostra com Ginger esdevé la tutora, la fada padrina, la motivadora i l'educadora social de Jasmin.  I així li dona una veritable lliçó de vida.

Les interpretacions són espectaculars. Blanchett fa una protagonista rodona, Howkins és una genial secundària i ja no parlem de Baldwin perquè és el meu actor preferit, tant creïble!

Com sempre en Woody Allen, hi ha de tot, comèdia i drama, psicologia, traumes i escenes de parelles que s'enamoren, punts còmics (tot i que poquets per ser ell) i moments inoblidables.... El vesturari és molt bo, les cases i pisos molt aconseguits, no hi ha molts exteriors coneguts (Pont penjant de Sant Francisco i poc més) però ambientació perfecta per entendre les diferències de classe i la crisis social dels que vivien a la bombolla.

Ens parla de temes molt actuals sense deixar de parlar-nos de les seves obsesions de sempre.


1 comentari:

Mar ha dit...

Bln veig que la película et va agradar força, com a mi. Però dos espectadores, dues pe.lícules. Vull dir que jo vaig veure una altre. Pel que dius sembla que la Jasmine era conscient del que el seu marit feia des d'un bon principi. No ho sé, no em va quedar clar. Jo el que sí crec es que hi ha una Jasmine que tanca els ulls en un moment del seu matrimoni... però també una Jasmine inocent, que es deixa seduïr mimar i estimar, res més. No oblidem d'on vé la Jasmine, d'un orfanat...
Per mantenir això finalment es deixa maltractar pel seu marit. No és tan diferent la Ginger que va de maltractador en maltractador. Per res la veig com a tutora. I no oblidis quan la Jasmine intenta obrir-li els ulls sobre les seves relacions de parella. La Ginger també sap fingir i també es deixa seduïr pel benestar i la riquessa (ella també vé d'on vé)
A mi el que em va apassionar del film és el tractament de la mentida, els cops traumàtics de la vida, i com ella , la Jasmine, entra en un viatge a la bogeria del que possiblement no tornarà. I l'interpretació d'aquesta progressiva bogeria és de 10, de Nobel. Una abraçada BLN i un aplaudiment per en W Allen, que ha torat a fer una peli tan rodona, com per a veure moltes pelis. Com la vida :)