dimecres, 11 de desembre de 2013

Els cinc errors del correrdor principiant



Ja fa sis anys que corro i alguna cosa puc dir que he après en aquest temps. Vull deixar constància de cinc errors que cometia al principi i que ara tinc en compte quan practico el meu esport preferit.

Error n 1: comprar-se les sabatilles massa petites



Les primeres (i segones i terceres...) sabatilles amb les que vaig sortir a córrer tenen un forat a la punta precisament on surt el dit gros del peu. Em va costar molt ser conscient que el peu necessita més espai i que d'alguna manera amb la calor augmenta de volum quan corres. I quan per fi ho vaig entendre, vaig augmentar un número la meva bamba i no va ser prou. Encara patia de sabata massa justa. Ara per fi he tornat a augmentar un número més i ja puc córrer a gust.

Error n 2:  córrer doblegat per la cintura.


La posició típica del runner que comença és inclinar-se de cintura cap endavant amb els ulls mirant a terra.  El cul surt cap enfora i els abdominals queden obstaculitzats per fer la força motriu. La postura és molt dolenta per a les lumbars i a més perillosa perque no veus el que tens davant i pots ensopegar. En totes les fotos i videos d'arribada de curses em veig a mi mateixa inclinada cap al terra en una postura de la qual mentre corria no n'era conscient.

Error n 3: córrer sense haver menjat prou.


Des del principi tenia molta por a córrer amb la panxa plena. Pensava que el meu estòmac es ressentiria de portar menjar mentre el cos es movia molt i em feia pànic vomitar en mig d'una cursa o un entrenament. Res de tot això m'ha passat mai. Per prevenir-ho tendia a córrer sense haver apenes menjat res.  Al cap de pocs quilòmetres, el cos et diu que prou. No tens gens de força, et quedes com amb un cotxe sense benzina i no hi ha possible negociació ment-cos.

Error n 4: córrer massa abrigat.

Quan surto a córrer sempre tinc fred. Els dits, el coll, les orelles i en general tot el cos em demana a crits que no em tregui res. Que porti pantaló llarg, maniga llarga, guants, gorra i buff. I ja no parlem si m'he d'estar davant la línea de sortida esperant que donin el tret, palplantada des de tres quarts abans sense poder moure'm. Vaja que em congelo. Totes les vegades que he sucumbit a la tentació de deixar-me posada una prenda, després me n'he penedit. La roba de sobres et fa suar i no transpirar, molesta, pesa i no saps on deixar-la. I quasi no cal res per córrer. En cinc minuts estàs perfecte amb una samarreta de màniga curta i  un pantaló pirata. No et cal res més que una fina cinta que tapi les orelles i previngui que no se't posi el cabell a la cara.


Error n 5: posar-se massa davant a la línea de sortida

Normalment ja t'assignen un calaix per sortir amb els que córren com tu. Però jo abans no ho entenia prou bé o no sempre hi havia tants compartiments com ara. El cas és que quan sortia uns quans centenars de persones m'avançaven pels costats i no em deixaven córrer al meu ritme. El primer quilòmetre ja el tenia perdut, el feia quasi bé caminant i molt agobiada. A més la sensació que vas lenta i que molestes ja t'acompanya més enllà del primer moment, i has de començar a recuperar minuts. En canvi la sensació de córrer al ritme que porten els altres i de tant en tant avançar-ne algun, t'aporta l'optimisme necesari per aforntar el repte.


1 comentari:

Mar ha dit...

Què bo! Molt bona informació BLN!