dissabte, 14 de desembre de 2013

Power Point, no gràcies



Ahir vaig anar a una formació sobre "Tasques d'expresió escrita per l'avaluació". La setmana que ve tinc un congrés "Encuentro práctico de español para extranjeros". Ahir dues hores i la setmana que ve dos dies veient power points. No és el problema veure'ls, el problema és que l'eina és l'estrella.

Diuen que a Suïssa hi ha un partit Anti Power Point Party que només lluita per salvar la gent de l'avorriment, la deshumanització i la lectura en veu alta de frases.

Abans no se sabia fer PWP, la gent mostrava una horrible diapositiva d'un document en word totalment il·legible amagant-se darrera l'ordinador, més preocupada per la informàtica que per la conferència.

Aquells temps ja s'han superat. Els conferenciants ja conèixen les noves tecnologies i ja no els tenen por. Ara es col·loquen drets i miren la pantalla. Les diapositives mostren frases curtes i ben indixades i acostumen a tenir fotos que moltes vegades tenen una funció purament ornamental.

Ara els PWP estan millor.  Però la conferència segueix sent molt pesada. La majoria del temps de preparació, s'ha dedicat al guarniment i a la recerca de vídeos, gràfics colorits i boniques frases entrecomillades per fer la prensentació un show.

Però no s'ha preparat prou el propi conferenciant en dir alguna cosa veritablement interessant, en el llenguatge gestual i no verbal, no s'ha fet la pregunta "que hi puc aportar jo a aquesta gent que em mira i que m'escolta". I  per fi la sala roman a les fosques i la gent mira a la pantalla, com abans. La comunicació persona persona es fa rebotant en una paret. Sembla que la responsabilitat del contingut no sigui del conferenciant, sinó del propi PWP.

Sí, les tecnologies són genials, però a mi les ponències que m'agraden són les que hi ha llum natural, el   conferenciant em somriu i em diu alguna cosa de debó i on puc treballar jo interactuant amb ell o si cal amb els altres del públic.

Les velles encantadores exposicions sense papers, ni reals ni virtuals.