Vaig sortir amb tots i els vaig poder seguir una bona estona. Fins a la benzinera que fa cantonada amb la Carretera Reial anava amb ells, a partiri que vam enfilar la Carretera anava darrera però els veia davant meu fins a l'Ajuntament d'Esplugues i després ja no, ja els vaig perdre de vista. En arribar al Parc Cervantes l'Albert m'esperava amb un parell de runners que conec, però no em sé els noms.
Després vaig tornar sola pel Col.legi Alemany i ja a un pas més descansat. De tota manera tinc bones vibracions, la sensació que he millorat molt, que vaig més solta, més contenta. No sé si pel Jose i el David que em fan feliç amb els seus temes del carrer ( per cert ja porten deu anys cantant i han tret disc d'aniversari) o perquè potser he donat un pas endevant en el meu estil de còrrer.
2 comentaris:
Si, com deia el poeta, "... se hace camino al andar", en Txabi i d'altres més et diran que:
... se hace uno mejor y mejor runner de tanto "runnear",
què és el que tu estás fent; fot-li canya BLN, que vas bé, molt bé.
(...el que et va tocar el claxon quan pasaves per davant de La Mallola, uns segons abans de que et creuesis amb en Ramón, era jo...).
Perdona Txabi, no vaig parar perquè em fa una mica de respecte còrrer sola per aquella part quan és fosc i vaig pensar que si era algú conegut ja ho entendria
Publica un comentari a l'entrada