diumenge, 15 de novembre del 2009

Una bona tarda

Divendres vaig sortir amb els runners a còrrer per Esplugues. Erem pocs i cap dels que van més moderats. Hi havia el Juan Carlos, el José Manuel, l'Albert, el Xavi i algú més, es a dir, penya molt canyera. Vaig decidir sortir amb música, ja que veia que hi aniria sola. Com sempre acostumo a fer em vaig posar Estopa, un duo molt diferent dels meus gustos musicals habituals, però que tenen el bon fer de transmetre alegria i simpatia, humor i marxa amb molta gràcia i a més son veïns nostres. Encara no he decidit si m'agrada anar amb música o no. En una cursa no, segur, però per entrenar, de tant en tant crec que sí.




Vaig sortir amb tots i els vaig poder seguir una bona estona. Fins a la benzinera que fa cantonada amb la Carretera Reial anava amb ells, a partiri que vam enfilar la Carretera anava darrera però els veia davant meu fins a l'Ajuntament d'Esplugues i després ja no, ja els vaig perdre de vista. En arribar al Parc Cervantes l'Albert m'esperava amb un parell de runners que conec, però no em sé els noms.

Després vaig tornar sola pel Col.legi Alemany i ja a un pas més descansat. De tota manera tinc bones vibracions, la sensació que he millorat molt, que vaig més solta, més contenta. No sé si pel Jose i el David que em fan feliç amb els seus temes del carrer ( per cert ja porten deu anys cantant i han tret disc d'aniversari) o perquè potser he donat un pas endevant en el meu estil de còrrer.

2 comentaris:

TXABI ha dit...

Si, com deia el poeta, "... se hace camino al andar", en Txabi i d'altres més et diran que:
... se hace uno mejor y mejor runner de tanto "runnear",
què és el que tu estás fent; fot-li canya BLN, que vas bé, molt bé.
(...el que et va tocar el claxon quan pasaves per davant de La Mallola, uns segons abans de que et creuesis amb en Ramón, era jo...).

BLN ha dit...

Perdona Txabi, no vaig parar perquè em fa una mica de respecte còrrer sola per aquella part quan és fosc i vaig pensar que si era algú conegut ja ho entendria