Construirem el cosos,
arquitectes de carn,
per poder-nos tocar un altra vegada.
La suor descordarà la teva pell,
cancell del cos,
lliscarà dolçament, bruna, amarada.
Hi serem, a la creació?
I les mans seran quatre
i quatre els llavis,
quatre els ulls i els peus
i les espatlles.
Qui serà Déu i qui fang?
Tornarem a ser carn
quan ens arribi l'alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada