divendres, 23 d’abril de 2010

El dolor és inevitable, el patiment és opcional


"Pain is inevitable. Suffering is optional. Say you're running and you start to think, Man this hurts, I can't take it anymore. The hurt part is an unavoidable reality, but whether or not you can stand any more is up to the runner himself. This pretty much sums up the most important aspect of marathon running"


Haruki Murakami. What I talk about whem I talk about running.

4 comentaris:

Mar ha dit...

Hola Belén. Quina cita més inspiradora. Però si bé al principi de llegir-la me la he feta meva, i estava 100% d'acord, després, rumiant-la, no sé... El dolor. No tothom té la meva dispoció vers el dolor. No tothom té la mateixa tolerancia al dolor. Quantes vegades hem parlat del dentista. Doncs bé, he conegut una senyora que no sent res i es dorm al dentista!!!! La meva mare estava tan cansada el dia del meu part (de caminar abans amb el meu pare) que es dormia. Jo vaig néixer pràcticament axfisiada peruqè ella no empenyia.
Dolor i patiment es poden separar? No crec que el patiment sigui quelcom tan de racional com sembla suggerir aquest senyor. Que es pot aprendre a regular-ho, potser sí. Però de segur, el nostre cervell neix predisposat a patir menys o menys. Després es va formant, segons vivències, circumstàncies, etc, segons ensenyaments, la teva barrera del dolor i la teva capacitat de patiment, o no patiment.
No sés tan fàcil. No tothom pot deixar de patir encara que vulgui. No tothom neix lluitador ni corredor de marathon.

Un petó ben fort,
Mar

BLN ha dit...

Per a mi aquest no és el significat de la cita. Jo la veig com dir que no podem evitar que ens faci mal correr, pero tenim sempre la possibiitat de decidir si ens compensa el dolor o si preferim parar.

Proximament posaré més cites d'quest impressionant llibre que m'està encantant.

Rosa ha dit...

Hola, Belén,
Quina coincidència, jo m'he autoregalat aquest llibre per Sant Jordi. Però en versió catalana i traduït pel marit de la Mar Conill!
Ja veig que m'agradarà i em farà pensar en moltes coses. A més, ja sé amb qui en podré parlar.
L'únic problema és que no sé quan el començaré perquè en tinc dos més entre mans.

Un petó a totes dues i fins aviat,
Rosa

BLN ha dit...

Jo també l'he comprat en català per regalar a amics. No sabia que era del marit de la Mar!

Benvinguda al bloc!