dimecres, 7 d’abril de 2010

Raquetes de neu


El regal de nadal passat del Per van ser unes raquetes. Les circumstàncies no havien permès que les estrenés fins aquestes vacances de pasqua. Per fi a Lysholmen vaig poder gaudir d'una de les millors experiències de la meva vida. I va ser el dissabte, el mateix dia d'arribar. Ja era fosc, però hi havia lluna. Calçada amb les meves raquetes, vaig començar a caminar per la neu sota la lluna.

Les raquetes són el germà petit dels estris de neu. De vegades poc valorades, de vegades menyspreades, no corren com els esquís ni et permeten fer parets ni escalades.... Però elles et porten per la neu sigui tova (per la superfície que abarquen) o sigui dura (pels ganivets que porten sota). Mai te les has de treure, passen per tot arreu. I pots anar de dia o de nit. No cal tenir botes especials, qualsevol bota de muntanya s'hi adapta. No pesen gaire, es poden penjar de la mochila. No cal forfait ni cap mena de pagament per fer-les servir. No fan cap mal a la natura.

Amb les raquetes tothom pot caminar, no cal aprendre, no s'ha de tenir tècniques ni estrategies. Te les calces sense problemes i no portes pals ni piolets. Son tan humils com les sabates, però amb elles als peus és produeix el miracle de caminar sobre la neu com Crist va caminar sobre el aigua. Un univers blanc és de sobte al teu abast.

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar...."