dissabte, 23 d’octubre de 2010

El misteri de la maternitat (Ideas. P.Watson)

Estic llegint un llibre molt especial. Es titula Ideas. A history of thought and invention, from fire to Freud. De Peter Watson. És un intent de recullir totes les idees de la humanitat, sense cap límit ni en el temps ni en l'espai. Em direu que la tasca és massa ambiciosa, estic d'acord, però el llibre permet assaborir un sentit de globalitat i unitat entre tots els éssers humans (i de vegades amb els animals) sense posar fronteres de llengües, països o èpoques. Tal com es diu a Dayton Daily News, si llegeixes i entens aquest llibre, tindràs la garantia de haver incrementat significativament el poder de la teva ment. Watson et porta travessant la historia de les idees fins a tú mateix, al vell centre del que és ser home.

El llibre no és pas cortet i com podeu imaginar parla de molts tipus d'idees i invents fonamentals per la humanitat. L'estic començant i tinc per estona, però aquí voldria comentar una de les primeres que m'ha colpit.

El misteri de la maternitat

El sexe és una de les principals imatges en l'art primitiu, i la representació d'organs sexuals femenins és molt més abundant que la d'organs masculins. De fet no hi ha representacions d'organs sexuals masculins en el periode Gravitià (fa 25.000 anys) i això sembla recolzar les tesis de la excel·lent arqueòloga lituana Marija Gimbutas, sobre el fet que els homes primitius adoraven a la "Gran deesa" més que a qualsevol déu masculí. L'afiançament d'aquestes creences té a veure amb el fet que la maternitat, el neixement i la lactància materna romanien uns dels grans misteris inexplicats pels homes de aquella època. L'home primitiu encara no havia trobat la conexió entre les relacions sexuals i la maternitat. Llavors el neixement era una cosa miraculosa i es creia que per donar a llum, les dones havien rebut un esperit o un poder diví que els homes no rebien.


(La traducció és meva, d'estar per casa)

1 comentari:

Mar ha dit...

Gracias por compartir este libro y estos conocimientos y, como siempre, transmitirlos con tanto entusiasmo.
¿Sabes? Había visto esta figura antes o una muy parecida. En una exposición en BCN.

Yo sigo con mi libro de Félix Grande que también me llevará una eternidad, "La balada del tío Palancas" y "Amor sin condiciones" de Paul Ferrini. Soy muy lenta y me cuesta encontrar los momentos. Me apena no poder leer een inglés últimamente.

Petons i fins demà.