Donosti

Impressionada per l'elegància i el bon gust d'aquesta ciutat cantàbrica que descubreixo amb una mica de fred, amb pluja (però no gaire), com ens regala els ulls a cada cantó on mires. La natura esplèndida, els carrers, les grans cases i les esglèsies, són una meravella.

Sempre li havia dit Donosti, així, acabat en "i", però només arribar a l'aeroport ja vaig veure: "San Sebastián- Donostia", en arribar a la ciutat amb taxi, també tots els cartells ens anunciaven Donostia. Vaig començar a donar-li voltes al cap a quin seria el nom correcte i perquè es diria així.

Un vigilant del museu d'història de la ciutat que es troba a la fortificació del mont Urgull m'ha tret del dubte. La ciutat es diu oficialment San Sebastián en castellà i Donostia en basc. Però és coneguda carinyosament pels que se l'estimen com Donosti. De fet el nom significa el mateix en els dos idiomes. El Sant Sebástià era originari, o bé va morir a la ciutat italiana d'Ostia, al costat de Roma. De fet és la sortida de Roma al mar. Don seria l'equivalent a Sant. Per tant Donostia significa el Sant de la ciutat d'Ostia, es a dir, Sant Sebastià.

Al final ja començo a comprendre perquè m'agrada aquesta ciutat, perquè el nom recorda a Itàlia, perquè la ciutat recorda a Torino (però molt més bonica) i perquè trobo meravellós que una ciutat tingui un nom complert (o dos!) i a més un sobrenom.