diumenge, 14 de novembre de 2010

Un partit emocionant

Dos amics, dos nois que somriuen a la càmara, dos nois que van sentir els seus noms corejats per més de 80.000 persones "Villa, Villa, Villa", "Messi, Messi, Messi". Dos nois que ens van fer aplaudir i cridar "Gol!" contra el Villareal i contra el trio arbitral.

Exel.lents, molt creatius, fent de tot per brillar i per fer espectacle. Però el partit no era fàcil, es patia, l'adversari estava al seu lloc, molt ben posat, perillós, a punt per fer un gol a la contra.

Valdés va estar molt encertat despejant pilotes i parant. El que passa és que aquest noi té ànima de davanter , sempre lluny de la porteria, sempre passant-la en curt al Puyol o al Maxwell. Va arriscar massa i li podien haver fet gol en més d'una ocasió. Com va jugar Alves, Déu meu!, quina velocitat, quina arribada, un geni. Un altre que no és coix, l'Eric, genial en recuperacions, molt despert tot el partit. Busquets i Xavi, com sempre, impecables, distribuint i dirigint l'atac, sempre controlant pilota.

En fi, no els diré tots, que no s'acaba mai, però un equip de gegants, molt bó. Davant un rival molt ferm que va tocar el somni d'una victòria al Camp Nou amb la puntenta dels dits, fins que el senyor Leonel va dir prou. Apaga y vámonos.

El públic es va enfadar molt, però molt, amb un arbitratge penós, tant des del mig del camp com des de les línies. Vergonyós com va aturar el joc i es va inventar fores de joc, mentre deixava passar faltes claríssimes.

Una nit especial, plena d'emoció, de les poques oportunitats que tinc d'anar a veure futbol.

Que mai ningú no ens podrà tòrcer!!!!

3 comentaris:

Joan ha dit...

Doncs per a ser de les poques oportunitats, la vas encertar força. Partit vibrant, vistós, amb tot tipus d'emocions ... i final feliç.

BLN ha dit...

Tu també hi eres, joan?

Joan ha dit...

No, aquest cop no. Jo vaig estar amb el del Sevilla, que tampoc va estar gens malament.