diumenge, 21 de novembre de 2010

I passen els anys...

i aquest any també he participat a la Jean Bouin, per tercera vegada.

Any 2008. No havia corregut gaire, era el meu primer any de runner. Mai sortia a fer més de 4 o 5km d'entrenament. Tot i que ja havia participat a la Cursa del Barça i a la Mercè, no sabia de debó què era correr fins que no vaig fer la meva primera Jean Bouin. La vaig fer en 1:02:00. Em va agradar moltíssim, ja la vaig batejar com la preferida. Després n'he corregudes d'altres, però aquell any va ser la meva millor.

Any 2009. La meva primera vegada sota l'hora. Vaig dur un cronòmetre i la portava al segon per fer menys d'una hora. Ho vaig aconseguir amb 58:34. Vaig rebre un recolzament important del grup del runners de Can Mèlich quan l'Albert va publicar a la revista que jo havia fet un molt bon temps a la Jean Bouin. Per descompat va continuar sent la meva preferida.


Any 2010. He corregut amb el Per, fent-me d'animador personal i llebre. M'ha acompanyat i donat pautes tot el recorregut. S'ha parat a agafar aigua a l'avituallament mentre jo seguia, m'ha donat l'aigua cada vegada que li demanava i m'ha empès a no defallir per la pujada del Paral·lel i Lleida. Hem entrat de la mà a un temps de 57:29, nova marca personal molt dura d'aconseguir. També nova marca personal al pas pels 5k 27:57, millor que a la dona.

Per tot això, per tercera vegada ratifico el que ja pensava: és la meva, la nineta dels meus ulls. A més ho té tot: jo sóc corredora de tardor-hivern, corro millor amb el fred, amb un nombre més petit de corredors que no pas a les grans cites populars, sortint més aviat (a les 9h en lloc de les 10h) i amb uns companys de cursa que van més ràpids que els agrada còrrer de debó i que ho fan habitualment, només cal veure la quantitat de xips grocs que hi havia als peus.

Gràcies a la Mireia per acompanyar-nos en cotxe i còrrer amb nosaltres, a l'Andhi per venir malgrat que va anar a dormir molt tard, al Txabi i a la Rita per fer-nos fotos i cridar per animar-nos, i molt especialment al Per per donar-me el suport esportiu i humà que cal per superar-se. Espero tornar-te'l a Donosti!

4 comentaris:

Per ha dit...

Mucho me temo que yo te necesitaré más en Donosti que tu a mi hoy...pero en todo caso ¡me ha encantado correr juntos!

SPEEDY-TXABI ha dit...

Força !!!

Joan ha dit...

Ei! Sembla que al final has aconseguit enganyar-lo per córrer amb tu!
Molt bé, genial això de seguir rebaixant marques.
Per enèssima vegada no la he pogut córrer (no la corro des dels 14 anys!!!!), coi, sempre hi ha alguna cosa que m'ho impedeix, però de l'any que ve no passa (tot i que ja fa un parell d'anys que ho dic...).

GV513 ha dit...

Felicidades Belen! atención hoy mi entrenador me ha dicho que los GPS de los buenos (esos que salen como marqueses delante de la gran marabunta) han marcado una distancia de 10,320m. Así que al tiempo oficial hay que descontarle algo más de un minuto para tener la marca de 10 km.
Yo fui muy bien hasta el final del paralelo donde me dio un bajón fenomenal, me pido a Per de acompañante para la próxima (creo que es una media en enero). BS