dimarts, 15 de febrer de 2011

Personatges efímers

Estic fent un taller d'escriptura creativa a la biblioteca de Can Ginestar, aquí Sant Just. És un curs per aprendre a narrar, a explicar històries. Treballem aspectes del relat com el tipus de narrador, la manera de presentar els fets, les escenes, els personatges....

Jo no sé què pretenen fer els meus companys de curs, si una novel·la, un recull de contes, publicar alguna cosa, no ho sé... jo per la meva part escric poesia, així que el taller és una cosa totalment nova per a mi. No estic acostumada a trobar i desenvolupar trames narratives. Però ja m'està bé.

El que fem al taller són només exercicis. Crees un personatge per provar un tipus de narrador, per mostrar una escena, per reinterpretar un text originariament no literari, etc... i després el deixes, l'abandones, perquè no té més vida que la d'aquells cinc minutets que tu lleigeixes en veu alta els teus deures. Ja està. Són personatges efímers, que mai seran protagonistes de cap història de debó, neixen i moren com una papallona d'estiu.

Primer vaig inventar una dona que no té ni nom. Surt d'una notícia del diari. Té pare, mort i al cementiri, un pare molt carinyós que somniava veure la familia aplegada en torn a la tomba cada u de novembre. Però els productors de la pel·licula Biutiful han deixat el cementiri fet una coca, per posar un ambient més tètric al agradable, seré i tranquil del Cementiri de les Corts.

Després vaig inventar la Kurumi, una noia jove, estudiant japonesa sense diners que un dia es atracada en un caixer quan està mirant el saldo del compte corrent quasi buit. I també un home, l'atracador, que ha resultat ser un bon jan incapaç de fer mal a la Kurumi, de la qual s'enamora. També una dona sense nom que els veu, està a punt de trucar els mossos quan s'adona que més que un atracament allò és un niu d'amor . Fins i tot ha aparegut el fill dels dos, que molts anys després escolta la mare explicant-li com va conéixer el pare.

He recreat com a personatge l'autora d'un bloc, la Moli, germana de família nombrosa una mica massa acostumada a fer de mare als germans petits. Divertida i carregada d'un llenguatge particular, recrea amb humor una caiguda al jardí de casa dels seus pares. Un misteriós personatge llegeix el bloc, d'ell només sabem que pateix el síndrome de les tardes de diumenge.

També he creat dos personatges paral·lels, amb històries diferents però coincidents en el sentit de les seves vides. Objectivament són perdedors, però interiorment han obtingut una victòria. Un és un jove futbolista molt ben plantat, l'estrella de l'equip, passant-les magres per guanyar un partit. L'altre és un maratonià no tan jove, travessat per una malaltia greu, intentant acabar la seva darrera marató.

Aquí queden, en un bloc, per a la posteritat, personatges que no han tingut ni una oportunitat, s'han quedat en això, en projectes, en proves.....

Jo crec  que seguiré escrivint poemes.

2 comentaris:

Joan ha dit...

I ens deixaràs així amb les pinzellades? Vaja, i jo que pensava que ens posaries algun microconte.

Si uneixes tots aquest personatges en una sola història, no estàs començant ja a desenvolupar un projecte?

Vidria ha dit...

quina llàstima, ens perdrem una gran narradora de ficcions. I una gran escriptora de personatges.
S.