Ningú dubta que Luis XIV va ser el prototip de la monarquia absolutista més recalcitrant i que aquesta frase li va com anell al dit per definir la seva personalitat. Tanmateix aquesta cita és falsa. El Rei Sol mai la va dir, li va ser atribuïda i a més mal interpretada.
Nosaltres l'entenem com "l'estat sóc jo" és a dir "França sóc jo". Donem a la paraula estat el sentit de nació o país. Però quan va ser pronunciada aquesta frase, el significat en francès de la paraula "estat" era ben bé un altre.
La societat francesa de mitjans del segle XVII estava molt jerarquitzada. Es dividia en classes socials o estats. Un estat era molt més tancat que una classe social com l'entemen ara, perquè en un estat es vivia fins la mort, no es podia canviar d'estat. Els estats eren tres: la noblesa, el clergat i la gent comú. Podriem dir el poble, tot i que dindre d'aquest estat hi havia la burgesia, els comerciants, gent que podia arribar a ser poderosa econòmicament, però que no hi pintava res als forums de decisió. El parlament de França, precisament es deia Les Éstats Générales, ja que era el punt de trobada dels estats per fer les lleis. El fet que cada estat tingués un vot sense tenir en compte el nombre de persones representades, va donar lloc, a finals de segle a la presa de la Bastilla i la Revolució francesa. (No, no va ser el Baró de Bidet).
Així que la frase atribuïda significaria més o menys. "Jo sóc LA classe social. Ni nobles, ni clergues ni molt menys el poble, m'ha otorgat el mèrit que jo per naixement he rebut de la meva pròpia sang. Per tant "por la gracia de Dios" jo assumeixo el poder absolut."
Al cap i a la fi ve a ser el mateix, però aquesta manera de veure-ho ho fa més entendor. Encara el romanticisme no havia florit a Europa, encara ningú havia pensat en identificar-se ell sol amb un país. Encara eren els vincles de sang i rang social el que identificaven i donaven sentit a la vida de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada