Darrerament he parlat poc d'excursions. Les entrades que hi fan referencia són més aviat d'intents d'excursions que per culpa de la pluja que fa en Canadà no han acabat bé. Però això no vol dir que em passi el dia corrent i escrivint contes i hagi oblidat una de les activitats que em defineixen i em fan sentir més feliç.
Aquest diumenge anirem amb els pares del cau des de Fontalba fins a Núria. Ja us en faré cinc cèntims. Però abans vull parlar de l'excursió que vam fer per la GR11 amb un grup d'amics i fills des del poble de Molló fins a Beget.
Al principi va ser una mica "perdedora" (com sol dir un personatge de Canadà que estem coneixent i cada vegada intimem més, l'Eva de Can Jordi, el queviures del poble). Hi ha marques velles de la GR que porten el caminant cap a culs de sac. Has de refer el camí i seguir buscant un principi de ruta. Però una vegada agafes el bó és molt bonic i agradable seguir el camí. Bonic perquè comences al Ripollès en un ambient de muntanya i vas ripollperdent i garrotxaguanyant, et fiques per bosc i sempre segueixes el riu. I agradable perquè sempre vas camí avall. Un indret meravellós que té pinta de bons bolets a la tardor. Quan arribes, ja no et queda res d'alta muntanya, estàs en plena zona de bosc, a només uns 500 m sobre el nivell del mar. Vam caminar força estona, fins l'hora de dinar (unes quatre hores) però això sí són totes de baixada. Per travessar el riu ens vam haver de treure les botes perquè baixava molt ple. El dia anterior havia plogut de valent fins i tot amb tempesta.
Aquesta foto la va fer el Per (no, no és de Flickr, encara que mereixeria ser-ho) i així és com ens vam trobar el poble de Beget en la seva esplendor de primavera, en un dia realment preciós. Allà havíem reservat en un bon restaurant: patates d'Olot, es clar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada