dissabte, 11 de juny de 2011

Sir William Jones i el sànscrit (Ideas. P. Watson)


Avanço en la lectura del llibre de Watson. He arribat a finals del XVIII, una época de molts invents i troballes. Aquí m'he trobat un personatge atractiu del qual no en sabia res i és importantíssim per l'estudi diacrònic de les llengües indoeuropees.

Sir William Jones fill, el filòleg, es deia igual que el seu pare, el matemàtic. Ja es veu que la família era de pensadors dels bons, perquè el seu pare va ser l'inventor del número π, es a dir, 3'1416. Tanmateix ell era de lletres i especialment d'idiomes. Parlava 30 llengües i tenia coneixements d'altres tantes. Quan estava estudiant a Oxford, va fer-se amic d'un siri que li va ensenyar l'idioma tan bé que va traduïr al francès tractats antics en persa i àrab. Acabada la carrera de filologia, no va poder entrar com a professor perquè tenia idees liberals i era antiesclavista. Per això criticava els Estats Units. Es va tornar bastant antiamericà. Com que no tenia feina de lingüista, es dedicà a assessorar en borsa a les societats que feien fallida.

Al cap d'uns anys els pares el van enviar a l'India, a fer negocis a la colònia. Va entrar a formar part de la Royal Society of Bengal, una societat cultural que estudiava tota mena de ciències i arts  com la música, la geografia la literatura i la biologia i publicava un annuari dedicat al alguna d'elles. El nostre heroi era expert en botànica i s'hi va dedicar fins a tal punt que a l'Índia existeix una planta que porta el seu nom: Jones.

Estant a l'Índia es va interessar molt pels descobriments que havia fet un jesuita francès Gaston-Laurent Coeurdoux sobre els orígens del sànscrit. L'any1786 va publicar un escandalós annuari de la Royal Society of Bengal en el qual dinamitava la teoria etnocentrista europea. Segons la seva tesi, totes les llengües europees, fins i tot les més prestigioses com ara el llatí i el grec antic, venien del sànscrit, una llengua sagrada i molt complexa d'origen asiàtic. Aleshores que una llengua dels salvatges de les colònies pogués ser la base de la cultura europea, era tant impensable, com la teoria darwiniana que l'home pogués venir del mico.

Aquesta és la cita més famosa de Jones, que introdueix la seva troballa a la història de la lingüística:

The Sanscrit language, whatever be its antiquity, is of a wonderful structure; more perfect than the Greek, more copious than the Latin, and more exquisitely refined than either, yet bearing to both of them a stronger affinity, both in the roots of verbs and the forms of grammar, than could possibly have been produced by accident; so strong indeed, that no philologer could examine them all three, without believing them to have sprung from some common source, which, perhaps, no longer exists; there is a similar reason, though not quite so forcible, for supposing that both the Gothic and the Celtic, though blended with a very different idiom, had the same origin with the Sanscrit; and the old Persian might be added to the same family.


"El sànscrit, sigui quina sigui la seva antiguitat, té una estructura meravellosa; és més perfecte que el grec, més abundós que el llatí, més exquisidament refinat que tots dos, i tanmateix hi té una afinitat més forta, tant en les arrels dels verbs com en les formes gramaticals, que la que s'hagués pogut produir per accident; tan forta, de fet, que cap filòleg no podria examinar-les totes tres sense concloure que han sorgit d'una font comuna, que, potser, ja no existeix; hi ha raons similars, si bé no tan fortes, per a suposar que tant el gòtic com el cèltic, tot i haver-se fos amb altres idiomes, tenen el mateix origen que el sànscrit, i l'antic persa també podria ser afegit a la mateixa família..."


A més era poeta i va inspirar a Lord Byron, Samuel Taylor Coleridge i els primers romàntics anglesos. Va morir a només 48 anys. La seva tomba es troba a Calcuta.
Una vida ben aprofitada.