dimarts, 26 de juliol de 2011

Norge mitt Norge

Avui em sento noruega. Sempre me n'he sentit. Però avui més que mai. Un país admirable, ple de persones lliures desvetllades i felices que diria el nostre Espriu.

Avui em sento ciutadana d'Utøya. En mig d'un llac immens, una illa paradisíaca, sempre verda, plena d'arbres i de natura espectacular.

Avui em sento campista dels joves socialistes. Una manera molt noruega de reunir les futures promeses polítiques. Si vols ser alguna cosa en aquest país, has de començar per dormir al terra, en una tenda en un estiu plujós.

Avui em sento mare, amiga, companya, germana, avia, monitora, veïna, col·lega, dels morts.

Noruega, la meva Noruega.


I dag er jeg norsk. Jeg har alltid følt meg. Men i dag mer enn noensinne. Et fantastisk land, full av frie mennesker våken og glad som pleide o si vår Espriu.
I dag er jeg en borger av Utøya. I midten av en stor innsjø, en øy paradis, alltid grønn, full av trær og spektakulære natur.

I dag føler jeg en av unge sosialister i sommerleiren. En veldig norsk  møte for de nye politiske . Hvis du ønsker å være noe i dette landet, må du begynne å sove på gulvet i et telt på en regnfull sommer.

I dag er jeg mor, venn, kjæreste, søster, bestemor, skjermer, nabo, kollega av de døde.

Norge, mitt Norge.





4 comentaris:

Mar ha dit...

Una abraçada molt forta Belen.

Per ha dit...

Takk Belén. Du er en ekte nordmann!

Joan ha dit...

Quan vaig llegir les notícies, de seguida vaig pensar que n'escriuries alguna cosa. Suposo que era quasi una obligació.

Amb coses d'aquestes els que mantenen el seny han d'estar més units que mai. La por no ens farà caure a les mans dels qui van armats.

Anònim ha dit...

¡hasta la cara la tienes noruega!

bss,

Melina