dissabte, 16 de juliol de 2011

Si algú mor dins d'un llibre...


La mort és inevitable, tots hi hem de passar, els que estimem i els més propers ens deixaran i patirem. Però els personatges d'una novel·la no tenen perquè morir. Només l'autor, si vol, els mata.

Llegeixo aquests dies una història d'amor romàntica i molt divertida, plena de tendresa i humor. Un noi i una noia van passant els anys, de vegades amics, de vegades amants i altres allunyats, es troben i es perden i es van fent madurs. Tot es mou en el relaxat i segur món de "la comendia lleugera". Penso si l'obra acabarà amb ells dos casats i amb fills o separats per sempre. No em planteixo altres possibilitats. L'autor no m'ha avisat.

Emma té un accident de bici i mor.

M'agradava l'Emma, m'agradava molt. En les hores que he compartir amb ella, aquest diàleg lectora personatge, hem arribat a una mena d'amistat. L'entec i la recolzo en les seves lluites, en les seves ganes de ser millor persona, de crèixer. Juntament amb ella m'he enamorat del Dexter, de vegades l'he enviat a l'infern, d'altres m'ha seduït, hem sigut felices i hem plorat -Emma i jo- pel nostre amor.

No hem pots fer aixo, David Nicholls, això no m'ho esperava. Així no, sense dir-me abans que l'obra era un drama, sense haver-me donat cap pista. Tenia les defenses molt baixes.

Emma, gràcies per les pàgines que hem compartit. Acabarè la resta de la novel·la sense tu.