dijous, 26 d’abril del 2012

Lectiones ad kalendas. Aprilis

Nullus est liber tam malus non alinqua parte prosit 
(No hi ha llibre tant dolent que no es pugui aprofitar alguna cosa)
 Plini el jove

Abril és el mes de Sant Jordi i per tant és el dels llibres per exel·lència. I darrerament tinc l'honor de tenir germanes escriptores que no paren de publicar. A la"lectiones"de novembre-desembre ja us vaig parlar de la Blanca Garí i del seu llibre Fragmentos de Etiopía. Doncs a aquest lliurament parlaré de dos llibres més de germanes meves. Comencem.

Freedom (Llibertat) Jonathan Franzen.
Ja he dit molt sobre aquest llibre (segons els meus comentaristes, fins i tot massa) i no afegiré cap spoiler més.  Només diré que és un llibre que no vols que se t'acabi, perquè d'alguna manera li tens carinyo als personatges. Jo últimament em sento bastant Walter.

Kollektivt selvmord (Suïcidi col·lectiu) Arto Paasilina.
La història comença quan dues persones es volen suïcidar al mateix temps i al mateix lloc. Suïcidar-se és una cosa molt personal i íntima. Però un bon finès considera poc correcte molestar la gent amb actes públics pertorbadors. Així que no ho fan. Rellonen decideix convidar a Obersten a casa seva on es ficaran junts a una deliciosa sauna i es beuran una meravellosa copa de conyac davant el foc en una perfecta nit de Sant Joan. D'aquesta vetllada plena de vida i il·lusió neix un projecte boig: reunir a tots els suïcides finesos en un seminari-congrés per parlar del tema.
M'ha agradat molt. El trobo un cant a la vida ple d'humor i ironia que ho fa molt agradable. L'original és finès, jo l'he llegit en noruec, però el teniu en castellà (Delicioso suicidio en grupo).

Un adolescente en mi vida. Macià Anton
Llibre d'autoajuda per a pares d'adolescents com és el meu cas. Intenta millorar les relacions pares fills quan estan a aquella edat difícil. De vegades les coses no són tan greus, o podrien no ser-ho si no hi afegíssim les nostres pors. Tenir un adolescent és com ensenyar a anar en bicicleta a un fill. Mai saps quan has de deixar-lo anar i corres com un boig al darrera.
El llibre no està malament, tot i que de vegades sembla dir-te que si tu tens una bona actitud i respectes les demandes dels fills, ja tot es soluciona. I aquest missatge per a mi és una mica massa optimista. Un adolescent tindrà problemes d'adolescent per molt que els seus pares siguin molt comprensius.

Como molan los dinosaurios y Que vienen los piratas. Pilar Garí
Primer llibre d'una germana. Bé primers llibres, doncs en són dos. Una sèrie de ciencia i història per a nens de 6 o 7 anys escrita amb l'encant i la rigorositat que la meva germaneta porta fent servir desde ja fa molts anys a les revistes de Bayard. Ara ha fet el salt i crec que aviat la literatura infantil i juvenil anirà plena dels seus llibres. Aquests són de col·lecció FNAC. Només entrar els veus al costat del major best-seller de la temporada. Les il·lustracions també m'han agradat, didàctiques i molt simpàtiques.

Una nau enmig del blat. Clara Garí
Una altra germana, la Clara, dirigeix la Nau Côclea des de fa 15 anys. Per a nosaltres, la seva família, allò que fa no és res més que "las cosas de Clara", coses rares, divertides, imaginatives, modernes, molt soroll i mol color, ..... sempre la mirem amb un somriure. L'altre dia ella mateixa m'ho comentava. Tanmateix llegint el resum del que aquesta iniciativa ha fet durant tant de temps, a quants músics i artistes importants ha acollit, les coses que ha aconseguit i fins on ha arribat, comença a créixer l'admiració i el reconeixement. Es veu que les coses de la Clara són un referent fonamental dins l'art contemporani a les comarques gironines.

Yo quisiera llover. Fernando Aramburu
Ja feia temps que no. Tocava un llibre de poesia després de tanta novel·la. Una de les coses més boniques d'aquest recull és per a mi la recuperació de paraules en castellà, paraules que conec i comprenc, paraules que m'agraden i sonen bé, però que ja no faig servir: espejar, confín, quedo, afán, despacioso.... I especialment m'han agradat els molts poemes on plou, on parla de pluja, on el propi poeta voldira ploure:

"Yo quisiera llover, llover
interminablemente,
sentir que me deshago en una
larga melena de gotas finas y festivas.

Mi sueño es un caer, es un caer
que moja en la desamparada tarde
los muros
cenicientos, las lápidas, los rostros.


I fins aquí el lectiones d'aquest mes. Hi ha molts llibres en cua així que suposso que el mes que ve tornaré.


1 comentari:

Clara Garí ha dit...

Gràcies germaneta!! ja m'està bé fer somriure la gent, encara que si de tant en tant algú ho veu pel costat professional....tampoc està malament!