dimarts, 10 de setembre de 2013

Sense bolets (quasi) però amb botes



Aquest cap de setmana passat, vaig anar a la muntanya, després d'una dura tornada a la feina, i la meva intenció era trobar bolets.

Dissabte em vaig possar les botes, tota decidida cap a Coll Pregó, per tal d'allunyar-me dels boletaires que van en cotxe. La meva zona de "cacera" havia de ser de les que només s'arriba suant molt. De boletaires n'hi havia a dojo, en canvi, de bolets quasi ni un. És estrany, amb tot el que ha plogut aquest estiu, i amb el sol que ha fet durant els primers dies de setembre.

Vam continuar carenant cap al Costabona i des del Coll de Siern, vam tombar cap a la vall de nou. Tota la nostra captura: un únic i meravellos cep, força gran i en perfecte estat. I el que és molt millor, una gran excursió de 12 km per les muntayes del Pirineu. No ens va ploure fins que ja erem a casa amb la llar de foc encesa, gaudint de un dinar a base de patates d'olot, trinxat i cep (en singular).

Diumenge va sortir el sol i jo vaig aprofitar per anar a córrer. El Per va agafar la bici. Jo vaig fer 8 km (dels quals 4 de pujada).

Un cap de setmana fantàstic.