Aquest va ser el punt àlgid del meu entrenament per provar de córrer una mitja marató. Anava amb la Mireia i cada cinc quilòmetres em parava per caminar 300 metres.
Vaig fer una marca de 2:03 i va ser el moment en el qual vaig adonar-me que ho tenia de cara. Si en podia fer 18, també podia fer-ne 21'097.
Avui, 22 de desembre de 2013, quasi dos anys més gran, amb l'experiència de tres mitjes maratons, ho he tornat a fer. Tota sencereta de cap a cap i tornar. No he fet cap tram caminant, tot i que sí he parat un cop a beure aigua i menjar una mica. He anat sola. La marca quasibé idèntica: 2:04
M'espera Sevilla que em fa una il·lusió boja i ja més tard el veritable repte: vull baixar de 2:20 a la de Barcelona.
2 comentaris:
Go Belén, go!
Eres una campeona, cada año mejor!
Publica un comentari a l'entrada