diumenge, 16 de febrer de 2014

Cinquena mitja i tercera millor marca!



Oi oi oi!!!! Estic megacontenta. Vaig començar a entrenar al mes d'octubre pensant en el dia d'avui. Mitja marató de Bcn, la meva ciutat. Aquest any no he hagut de interrompre l'entrenament per cap lesió ni he patit entrebancs durant les curses. I aquest és el resultat. He recollit la meva medalla després de córrer els 21'097 amb un temps de 2:10:47.

Amb aquesta ja porto tres millors marques personals, a Sevilla, a Granollers i a Barcelona. Les tres en només tres setmanes.

Hem quedat amb uns amics a l'Arc de Triomf i hem sortit cap als calaixos. Jo m'he ficat en el meu. L'espera ha estat una mica pesada, de més d'un quart d'hora, amb ganes i nervis. Per fi hem començat i la veritat és que hi havia tanta gent que no podia córrer a un ritme, he anat com un ramat d'ovelles espantades per tot el passeig Colom fins a Paral·lel. Allá sí que la cosa ha començat a expandir-se i la comoditat, les bones sensacions m'han fet arribar fresca al primer avituallament. Bec i menjo alguna cosa sense parar i m'alegro de veure que l'he passat en menys de mitja hora, anem bé.

En passar per l'Arc de Triomf hi ha molts espectadors, ens aplaudeixen i ens animen, hi ha nens, banderes, pancartes. Hi ha molts estrangers que ens saluden en totes les llengües. Tirem cap a la part ensopida, el carrer Pallars-Pere Quart on passem un parc de bombers. Hi ha tota una filera d'homes amb uniforme amb paperets a les mans. Un me'l dóna a mi. l'agafo i llegeixo el que està escrit. És un número de telèfon! "Truca'm, truca'm" em diu el bomber somrient. "Et truco" li contesto jo.

Passat pel 10k veig que he fet menys d'una hora i decideixo prendre'm mig minut de caminar per menjar-me una barreta energètica i beure el Gatorade que m'han donat.  Em queden 11 i encara no fa una hora. Bé, noia, bé.

Aquí és on havia de prendre la decisió de seguir buscant la marca o anar afluxant. Decideixo seguir. Vaig descomptant quilòmetres, ja no em queden més que vuit, que set, que sis, baixant i la meta cada cop més a prop.

M'estic cansant, em noto les cames, costa seguir, però penso només en el present, la respiració, vaig fent càlculs i visualitzo la Carretera de les Aigües on entreno, com si estés corrent per allà. Arribo a la recta final amb molta alegria, animada per la gent i pels tambors i grups de percusió que sembla que t'empenyin.

Veig al Per i al Josep que em criden i faig l'sprint final, treient forces de no sé on. Feliç.

No he vulgut mirar el cronòmetre en l'últim quilòmetre, ara el paro a 2:10. Molt satisfeta. He corregut tres vegades aquesta mitja: 2: 22 (2012) 2:23 (2013) i avui 2:10. He millorat en 13 minuts!!! També respecte a Sevilla 2:12 he fet dos minutets menys!

Ara m'agafo una bona pausa, de dues setmanes sense córrer. Al març de nou començaré a entrenar per les tres curses de 10k que em queden: Bombers, Hospitalet i Diagonal.

5 comentaris:

Per ha dit...

Impresionante y bien merecido!
Has entrenado día tras día, no te has saltado ni un entreno, y hoy has disfrutado del resultado.
Felicidades!!!

Mar ha dit...

No tenía la menor duda. Tus dos fuetas buenísimas!!!!!! Eres una mujer impresionante!!!!!!Te admiro y te respeto. Un modelo para mí en muchos aspectos. Un aplauso amiga.

María Fuentes ha dit...

bieeen!!! campeona!!!

TXABI ha dit...

Jo, d'en Per, començaria a estar preocupat per la teva progressió !. D'aquí a no res, haurà de córrer mirant enrere.
Felicitats !

Cristina ha dit...

Gràcies a tots, Per, Mar, María i Txabi. Estic tan eufòrica que crec que l'any vinent aniré a per un 2h!!