dissabte, 1 de març de 2014

Una gran novel·la a la qual li falta un títol





Un dels millors llibres que he llegit aquest any es titula Stoner de John Williams. Vaig ser molt reticent a escollir-lo perquè no trobo cap atractiu en la portada ni el títol. Es tracta del cognom del protagonista, William Stoner, un alter ego de l'autor. Al final el vaig llegir perquè era el que vam escollir al club de lectura. I des del començament em va entusiasmar:

Stoner és fill d'uns grangers de Missouri que amb un esforç brutal aconsegueixen fer anar al seu fill a la universitat per tal que estudii agricultura (ve a ser com una especialitat dins d'enginyeria agricola). Però una asignatura que fa de lliure elecció, literatura, i el professor apassionat que explica un sonet meravellós de Shakespeare, li canvien la vida per sempre i esdevé professor de literatura anglesa, un excel·lent professor d'aquells que tots el que fem classes tenim com a model.

A l'Stoner li fan respecte però l'atrauen sis columnes que hi ha al campus de la universitat. Les mira perquè hi troba sentit a la seva vida que ha dedicat a ensenyar. És un personatge poc brillant i ambiciós. No li van bé les coses a la vida. Té els seus problemes matrimonials, les típiques trifulques amb els col·legues, les molèsties de un alumne consentit i molt més... Potser ningú diria que és un heroi, passa sense pena ni glòria per un periode de la història que inclou la Primera Guerra, viscuda com a alumne i on perd un amic de l'ànima, la Segona Guerra, ja com a professor.

Tanmateix és un home d'una profundíssima vida interior, d'una integritat absoluta, reflexiu, just, pacient. Té les qualitats millors del docent, la qualitat humana més pregona. Realment la lectura et fa reflexionar sobre com valorem l'éxit des de fora i desde dins. Un home gris, que no ha fet res, al qual la vida no li ha donat res, això és el que veiem de fora. Un home conseqüent i íntegre, que ha viscut l'amistat, el plaer de fer la feina docent bé, l'amor, la paternitat, la malaltia i la mort de la manera més autèntica.

Ara he entès perquè el títol no et diu res. La novel·la és com el seu protagonista. Un titòl vulgar, un cognom, una portada negra, i si t'hi fiques, una excel·lent novel·la