dimarts, 25 de maig de 2010

Festa means party


Aquest darrer curs semiintensiu va començar al mes de març i ja se m'estava fent una mica feixuc. Tinc tres grups molt macos, dos de primer nivell, els que no saben res de res, comencen de zero, i un de segon que ja en saben una miqueta més. Però tots tres grups són molt xucladors d'energia, m'esgoten. També són els mesos d'abans els cursos d'abans, que ja en porto tres periodes en aquest any acadèmic.

Però, ja només em queda un últim esforç, els dies 8 a 11 de juny tenen l'examen final. Desprès a descansar fins els intensius de juliol.

Estic força satisfeta del curs. He après molt enguany. He tingut nacionalitats que mai no havia tingut com malai, indies, zimbawencs, tunisians, indonesia, estònia, hungareses, neozelandés, a més de les habituals italians, belgues, alemanys, coreans, holandesos, finlandesos, suecs, etc...

Els alumnes donen color a la meva feina. Saben molts idiomes, i els parlen sense por, sense vergonya. Es comuniquen amb un anglès molt especial un "anglès erasmus" o millor un "anglès erasmus mundus" i escriuen amb errors gramaticals i ortogràfics, però amb una magnífica prosa d'universitaris creatius d'unes terres cultes, nobles desvetllades i felices on a les escoles s'ensenya encara a escriure bé.

I més encara, estan tocats de la mà sagrada de la joventut i de la vitalitat que els que ens apropem als 50 comencem a viure en els altres, amb els seus botellons i les les seves ànsies de sol i amb les festes als pisos on no hi ha quasi menjar (quatre patates i dos cacahuets) i litres i litres de sangria i cervesa.

Són els sortidors d'alegria. D'ells m'amaro cada día, de vegades 6 hores seguides. Em quedo sense veu i sense esma i esgotada però al mateix temps plena d'una inexplicable plenitud que retorna i es renova en aquesta gent, divertida, creativa, vital i profundament jove que està vivint l'inici d'una vida adulta amb les reserves que els ha deixat una vintena d'anys d'infància i adolescència.

1 comentari:

Mar ha dit...

Saps?
M'has fet ganes de tornar a la feina. Bé, poc a poc. Encara m'es impossible caminar i estar dreta estones llargues. I tampoc asseguda!!!
Tot això que comentes de classes i alumnes son coses que jo també sento.
Records a tots i en especial a aquells que tu i jo vam compartir i que eren , en teòria alumnes meves, Samai i Samiha. M'enrecordo molt d'elles dos , bé i d'altres que tu no conéixes i que els tocaba altre cop aquest trimestral amb mi. Digues-les-Ho (pronoms febles?????) que penso amb elles que els hi desitjo el millor i que sento no haver pogut fer el curs amb elles, que elles van dir em volien com a profe. Si tens el seu e-mail me'l passes.
Petons,
Mar
Un petó BLN,
Mar