Estic molt contenta del progrès que estic fent darrerament en les sortides per la Carretera de les Aigües. Aquests dies ja ho anava veient, però aquesta tarda, una hora abans que el Barça guanyés la lliga, jo he fet el meu rècord personal. Corro sovint fins el pont de la carretera de Vallvidrera i tornar a Pça Mireia. Segons un planet que hi ha allí mateix són 8 quilòmetres. Hi trigo 45 minuts si vaig normal-bé, de vegades 46 o 47. Dues vegades vaig fer 44, una amb els runners i una altra amb la Mireia. Avui sortia amb la Mireia i el Per. Han començat forts, com són ells, més bons que no pas jo, tirant a bon ritme per la pujada. Jo els seguia. Després he vist que havia fet el tros més dur en menys temps que el que trigo normalment i mantenint aquesta petita diferència he conseguit 43 i alguns segons, no sé quants perquè de l'emoció no he parat el cronòmetre, he anat directa a abraçar-me a la Mireia i a beure aigua a la Font de la Mandra.
El meu càlcul és: si a 43 li sumo 12 (dos últims quilòmetres tranquilets a 6 minuts) dona 55. Aquest és un resultat de somni per una cursa de 10k!!!
3 comentaris:
A por ellos, oéé´, a por ellos oééé !!! (a pels 55 vull dir...)
¡Te veo muy bien!
¡Llegarás antes a los 55 minutos que a los 55 añitos!
Sembla que no arriban a 8 els quilómetres fins al pont i tornar, potser no són més que 7. Així e meu resustat de somni ha quedat en només això un somni. Si fossin 7k 43 seria un resultat clarament desatrós per sobre dels 6 minuts. Si fossin 7'5k és normal.
Que puta és la realitat!
Publica un comentari a l'entrada