dimarts, 15 de juny de 2010

Fent el circ


Ja fa uns dies vaig comentar que tenia en perspectiva una sèrie d'excursions que anaven pujant de nivell. El repte final és el sis d'agost per tocar el cim més alt de Noruega, el Galdhøppingen. Al maig vam anar a Sant Miquel del Fai i no la vaig comentar. Va ser una excursió molt maca, però tal com diria en Per, light, tipo passeig. Aquesta vegada una mica més enllà. Pujar al refugi d'Ull de Ter i dormir allà. Per cert que està molt maco, tot renovat: finestres de doble vidre, habitacions molt ben tingudes, lavabos i tot. A més ens va encantar el menjar, una passada.

La previsió metereològica era molt dolenta. Havia de ploure moltíssim des de les sis de la matinada. Però vam tenir sort i el dia a tres quarts de set era d'allò més bonic. L'excursió consistia en fer tot el circ de Vall Ter des de Coll de la Marrana fins a la Portella de Mantet, tot per dalt. Primer vam fer la pujada forta, 800 m de desnivell, tot el coll de la Marrana i el Bastiments (2808m). Vaig començar lenta, per no cansar-me al principi, i vaig continuar tot amb un bon ritme fins el cim. Un occità-català-francés que també pujava em va tirar floretes dient que tenia molt bona tècnica. Per descomptat amb els pals, són imprescindibles.

Després carenant entre França i Espanya, veient els llacs de Carança, la vall de Mantet, el Canigó, el Pic del Inferm.... per una cresta amb un parell de piquets d'etapa fins arribar al honorable Pic de la Dona (2756m), un pic que no havia fet mai. És preciós, una meravella. És el que es veu a la foto.

Des del Pic de la Dona és tot baixada fins el parquin on teníem els cotxes. En arribar el meu cronòmetre donava les 4 h 40 m exactament el temps que estava previst a la guia que haviem seguit. Força bé. Felicitats a tots!

Com que no volíem carregar, haviem deixat tres motxilles al refugi. Vam tornar a pujar-hi per anar-les a buscar. Ja de baixada, la gran calamarçada que estava prevista pel matí. Vam quedar ben mollats!

Al final tornar a casa cansats però molt feliços de l'experiència i amb unes ganes boges de tornar a sortir, per la muntanya com cabretes.