diumenge, 24 d’octubre del 2010

Perquè la de la dona?


No és habitual que dues curses tinguin lloc el mateix dia. Bé, sí és habitual, però no dues en les quals jo participaria. Avui 24 d'octubre havia de còrrer juntament amb els meus amics de Runner's Can Mèlich i amb el Per en una cursa (mitja marató per a ells, 10k per a mi) per Gavà i Castelldefels que es diu "La marató del Mediterràni". Em feia molta il·lusió.


Però hi ha una cursa que té dos objectius: còrrer i compartir amb moltes dones la lluita contra el càncer de mama: La cursa de la dona.

Així que aquest matí s'ha produit una situació molt especial a la cuina de casa. Per i jo, els dos esmorzant plàtans i biofruites, cereals i pa amb tomàquet, fruits secs, figues seques.... a les 7 del matí d'un diumenge, però no per anar plegats a la mateixa cursa, sinó per fer-nos el petonet de bon dia, que et vagi bé i cadascú cap a la seva cursa.

Jo, com cada any he passat per casa d'unes amigues, la Rita i l'Elisabet que corren amb les seves filles. Hem agafat el metro i cap a L'Arc de Triomf. Abans de la cursa m'he trobat amb l'Ariadna, després amb la Mireia.

Hem fet la cursa a l'inrevés sortint per la Ciutadella i després pel passeig de Colom. Allà he pogut agafar velocitat i pujar tota la Rambla, creuar la Plaça Catalunya i agafar Casp. Tota l'estona he anat molt còmoda i he tornat a fer una nova marca personal!


Sense tenir el temps oficial, 28:07 per 5k.

El Per també ha fet una marca molt bona en la seva 1:39:17 per una mitja marató (21k)

A més de ser soldiària en la cursa de les dones, també em motiva el fet de còrrer només 5k ja que no és habitual i serveix per provar el que pots fer quan no has de reservar-te per quan estiguis cansada. Per altra banda és bonic veure tantes dones esportistes i l'alegria i el bon humor que es respira (quan baixa el grau de competitivitat que defineix les curses amb homes). També hi participen dones que normalment no corren i ho fan només en aquesta ocasió per solidaritat i perquè és quelcom que es pot fer sense haver entrenat gaire.

Per tot això us animo a totes les dones, sigueu o no esportistes, a provar-ho al menys una vegada a la vida.


Nota del dilluns: temps oficial 28:03

7 comentaris:

Cristina ha dit...

No sé perquè el text surt en vermell, perdoneu-me, però no sóc capaç de canviar-ho.

Mar ha dit...

AH!!!! Cosas de la esfera blogger, que tu i jo trigarem a entendre.
Una abraçada. Celerbo els teus esforços i exits
Mar

Anònim ha dit...

En negre i en vermell, el comentari està molt bé. Realment es una cursa molt especial la de la dona i la prova es que cada any augmenta el nombre de participants avui més de 10000.
L'any vinent hi tornem

Rita

Joan ha dit...

Va ser curiós estar a la barrera sense possibilitat de córrer, la veritat.

En certa manera no acabo d'entendre perquè no puc aportar també el meu gra de sorra perquè per molt que no pugui desenvolupar el càncer de papa (quin acudit més dolent ...) això no vol dir que no em preocupi el tema.

Però deixant de banda un tema que donaria per a molt, va estar molt bé.

Cristina ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, Joan, els homes sou fonamentals en aquesta lluita, tant com les dones.

Jordicine ha dit...

Doncs queda xulo. Veig que estàs en forma. Felicitats.

Rita ha dit...

Belen temps oficial teu 28:03

Rita