dimarts, 11 de gener de 2011

Km 6




En una cursa de 10km el meu quilòmetre preferit és el km 6. Per moltes raons:

Ja he passat l'ecuador, el km 5 i per tant tinc menys via de la que he fet. Aquesta és una bona sensació, la feina no només està encetada, sinó també, més enllà de la meitat, complerta.

És el quilòmetre que corro amb més qualitat. He tingut prou temps per anar agafant el ritme que el meu cos naturalment porta, i em trobo en un punt mig entre l'escalfament progressiu del principi i el cansament del final.

Fins a aquest punt vaig sumant quilòmetres (ja n'he fet un, n'he fet dos, en porto tres....) però a partir d'ara començo a restar (només m'en queden quatre, ja són només tres, i ara dos...)

És el quilòmetre on la ment és més conscient que acabaré la cursa. No tinc dubte que puc arribar a meta. De vegades, no sempre, és el quilòmetre on prenc consciència que faré un bon temps. Això passa perque generalment al km 5 tinc marca oficial de temps i per tant puc saber que vaig bé, que aconseguiré el meu objectiu.


*****


Aquests dies de gener són pel que fa a la llum, com un km 6. L'ecuador de la foscor ha estat ja a finals de desembre, ara encara és fa fosc d'hora, però cada dia una miqueta més tard. Va cridant-me, com una veueta feble, la llum i l'escalfor de la primavera, lluny encara l'abril on canviarem l'hora i tindrem els vespres clars, però dirigits envers aquella claror, amb l'any nou, les forces renovades i bon vent.


2 comentaris:

SPEEDY - TXABI ha dit...

Ves per on... ! jo, del 6 al 7 és on sempre, sempre, perdo temps en les curses de 10.

Joan ha dit...

Doncs jo no m'havia plantejat mai això del "quilòmetre favorit", però ara que ho dius ... em quedo amb el penúltim. Per allò de la feina gairebé feta, i encara un cert sabor de lluita. Vinga, un darrer esforç.

Seguint la teva lògica, vindria a ser un capvespre de finals de maig, principis de juny.