Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fer-ne cinc cèntims
- Cristina
- Em dic Belén, un nom amb el que mai m'he sentit còmoda. Si hagués tingut una filla m'hagués agradat dir-li Cristina. Jeg hetter Belén, et navn som jeg aldri har følt komfortabel. Hvis jeg hadde en datter jeg ville ha likt å kalle henne for Cristina.
4 comentaris:
AY!!!! RECONEIXO LA TEVA LLETRA,DELS ANYS QUE PORTEM TREBALLANT JUNTES.
VAIG ESCRIURE A PLOMA MOLT DE TEMPS. INCLÚS AGAFAVA APUNTS A LA UNI. COM PODIA? TENIA UNA PLOMA MONTBLANC PRECIOSA, QUE CONSERVO.
LA CAL.LIGRAFIA, EM TEMO, MILLOR LA TEVA... AMB ELS ANYS LA MEVA S'HA REBEL.LAT I VA LLIURE, AL SEU AIRE... DARRERA, MOLT DARRERA LES BRONQUES DE LA MESTRA.
I LA ORTOGRAFIA EN CATALÀ?DARRERA, MOLT DARRERA EL NIVELL C. JAJAJAJ
PERÒ TOT I AIXÍ, DE VEGADES, EM VE DE GUST ESCRIURE'T EN CATALÀ.
UNA ABRAÇADA BLN
No trobes que amb ploma la lletra canvia? Es fa més lligada, mes "dibuixada". Amb boligraf escrivim semblant a lletra d'imprenta i amb ploma ens tornem més artesans.
T'enyorem molt, guerrera!
Crec que l'encertes de ple amb aquesta darrera reflexió. La tinta obliga a un cert estil. Ho noto fins i tot amb aquest coi de bolígrafs amb tinta de gel, que els hi tinc una mania que pa qué ...
Quina gràcia! M'ha agradat veure la teva lletra. Un petó, BLN.
Publica un comentari a l'entrada