No fas res. Tot el cos està en repòs. L'esquena toca el terra totalment, des de la part lumbar de la columna fins el clatell. Els melucs queden oberts i permeten rebaixar la corba de l'esquena. Les espatlles també. És la postura en que més parts del cos toquen el terra.
És una postura molt oberta. És obrir una finestra i treure tot l'aire reclosit de dintre. Elimina tota màscara, tota protecció. Comences a deixar anar tensió, negativitat, agresivitat, presses i, deixant entrar aire pur, prepares el cos per la sessió. Tanques els ulls i et dediques a una cosa que és a la vegada molt fàcil i molt difícil: obrir una mirada cap a l'interior.
Respires cada cop més lentament, amb l'abdomen que puja i baixa. A cada respiració agafes energia que et regenera, et neteja i que necessites per poder començar a fer les altres asanes, per l'equilibri, per la força, per la lentitud, per la perfecció que et requeriran les properes passes en aquesta pràctica.
La cosa més important és observar, observar sense jutjar. Observar-te allí estirada, sense escuts, totalment oberta, sense fer cap mena d'esforç, deixant que la teva ment s'assereni.
Tothom la pot fer. No cal tenir cap mena de flexibilitat ni preparació. No necessites res. T'estires i prou. Respires i prou. Alguna cosa del món sublim que ens envolta, de l'infinitéssima part de divinitat que ens pertoca, arriba a tu i et renova.
Dels més de setze anys que porto fent ioga és a la vegada l'asana que vaig aprendre primer i la que, per a mi, otorga més saviesa.
4 comentaris:
L'observació ha estat menystinguda en el nostre món, i no és que hagi anat gaire bé la cosa. Observar amb paciència sempre és aprenentatge.
Eloquent comentari sobre aquesta postura. quina gràcia és com m'agrada posar-me a dormir. Sentir tota la meva esquena com es relaxa i descansa al estirar-se sobre el llit. Ara bé, de seguida junto las mans sobre el pit. I, finalment, quan ja vé el son m'enrosco cap a un costat.
Quan nedo també faig aquesta postura, el mort, totalment relaxada em deixo portar.
Avui la faré. Gràcies BLN
Eloquent comentari sobre aquesta postura. quina gràcia és com m'agrada posar-me a dormir. Sentir tota la meva esquena com es relaxa i descansa al estirar-se sobre el llit. Ara bé, de seguida junto las mans sobre el pit. I, finalment, quan ja vé el son m'enrosco cap a un costat.
Quan nedo també faig aquesta postura, el mort, totalment relaxada em deixo portar.
Avui la faré. Gràcies BLN
Jo vaig deixar el ioga, després de dos anys, i l'haig de recuperar la temporada vinent. Em feia sentir molt bé. Un petó, BLN.
Publica un comentari a l'entrada