dimarts, 30 d’agost de 2011

Dues festes familiars






Aquest estiu he assistit a dues grans festes familiars. I quan dic familiars no em refereixo a la família nuclear, no, familiars en plan clan. Les famílies són els Kvam (paterna de Per), i els Lysne (materna de Per)

Granja Kvam a Veitastrond



La festa va durar tres dies. El primer consistia en un concurs de pesca. Els Kvams han estat de sempre molt pescadors. Originaris d'aquesta petita concentració de cases al fons del llac Veitastrond i rodejats de glaciars vivien aïllats i perduts Augund Larsen Kvam i la seva dona que es deia Brita. El dia principal pel matí vam anar a visitar la granja. La carretera era de por, només cap un cotxe i els túnels no tenen llum. Ni a Portaventura hi ha una atracció que faci més por que anar a Kvam. Allà ens van fer un discurs explicant com era la vida d'aquesta gent, quan va arribar el telègraf, que van trobar minerals interessants i que quasi monten una explotació de mines, com tenien els animals, etc... Per variar ens va caure una pluja espectacular i vam haver d'entrar tots a dins. Actualment no hi ha explotació agrària ni ganadera. Només es una casa d'estiu. Al vespre vam fer un sopar a un hotel de Hafslo, amb discursos i bon menjar. Feien aixecar-se a les diferents famílies dels descendents de cada un dels fills del matrimoni. Ens vam aplegar sis generacions de Kvams. El tercer dia vam fer una excursioneta a Molden un pic proper. Bé a l'excursió només s'hi van apuntar cinc persones (dues érem el Per i jo).

Granja Lysne a Laerdalsøyeri. 


Una setmana més tard estàven de nou de festa. El lloc molt diferent, és una gran granja que actualment s'explota agrícolament. La família hi viu i hi treballa. Rikard Lysne ens va ensenyar pel matí les explotacions de cirera i des d'amunt la carretera veiem també les maduixes. A la tarda vam tenir un sopar espectacular a un hotel de Laerdalsøyeri, un poblet a la desembocadura del riu. Ens van donar tota mena de peix, cuinat i tractat de mil formes: fumat, marinat, fresc, secat, etc... Una delícia. Després pel pastís i el café ens vam canviar d'hotel a un tradicional del poble, una casa preciosa on ens van parlar de la vida a la granja en époques de abans i durant la guerra mundial. De com va afectar la tuberculosi als grangers, dels noruecs que van emigrar a Estats Units, de com es va veure el primer cotxe que va passar per la carretera (amb festes i xirinola) i de com es va viure la retirada dels nazis de Noruega i l'alliberament de la zona. Un dels fills, l'avi del Per era militar i hi va participar. La meva sogra ens va emocionar parlant dels seus avis, de la vida durant la guerra que per als nens va ser molt divertida i lliure, tot i que entenien que la situació no era gens bona. 


En definitiva que si hagués anat a la universitat d'Oslo per fer un curs d'història de Noruega, sociologia i antropologia no hagués aprés tant!

2 comentaris:

jordicine ha dit...

I tant! Les coses s'han de viure in situ. Jo he estat al costat, a Suècia. Impressionant Estocolm. Un petó, BLN.

Joan ha dit...

Això de tenir parents escampats pel món és la millor universitat possible!