Llibres juliol-agost

Aquest estiu ha estat ric en lectures, algunes d'intranscendents, altres de clàssics, novel·la, poesia, best-seller i llibre inclassificable. Com sempre una mica de tot.

Vaig acabar per fi Ideas. Peter Watson. És un llibre molt llarg, de centenars de pàgines i l'he estat llegint a casa per les nits i els caps de setmana entre setembre 2010 i juliol 2011. No en diré gran cosa més perquè el bloc en va ple d'entrades i comentaris. El darrer al juny sobre el descobridor del sànscrit com a llengua mare de les europees.

¿En qué estas pensando? Care Santos. Aquest és l'inclassificable: és un bloc on Care escriu més o menys qualsevol cosa. Ho recull en un llibre que explica el procés d'escriptura d'una novel·la. Allò que escrius al bloc sense ser la novel·la mateixa. El desfogueig. No és ni literatura. Algunes coses estan molt bé, m'han servit d'inspiració per escriure els relats del grup d'escriptura. És un cau ple de tonteries on trobes les joies més boniques entre la pols. Bon llibre per llegir al tren, amb la calor i per oblidar el 75% i gaudir i fer créixer l'altre 25%. No és mal llibre, el seu procés d'escriptura és així, voluntàriament així.

Hablar es gratis. Buenafuente Aquest llibre se'l van comprar els fills per Sant Jordi i va caure a les meves mans. Divertits monòlegs del Buenafuente que sempre m'ha agradat força. Llegits potser perden, falta la seva entonació campetxana i l'americana sempre desbotonant-se per culpa d'un excès de pantxeta. Tot i així, diu veritats com punys entre hihihi i hahaha...

Habitaciones separadas. Luis García Montero.  Fantàstic recull de poesia del gran granadí, un dels poetes vius més impressionants en castellà. Les habitacions separades són les dels hotels, perquè tot el recull tracta dels viatges. Com vas i vens ens els diferents mons i com cadascú de nosaltres viu la vida individualment, buscant la companyia i trobant a voltes la soledat.

"Soledad, libertad,
dos palabras que suelen apoyarse
en los hombros heridos del viajero"
(Las razones del viajero)

En dag. (Un dia) David Nichols. L'autor és escocès, per equivocació vaig entendre que era noruec i em vaig comprar el llibre en noruec. Bé, el cas és que és un best-seller perquè es llegeix molt i molt bé i ja han fet la peli. En català està traduït com "Un dia" i en castellà com "Siempre el mismo día". Tracta de la vida de dos joves Emma i Dexter des de els primers anys després de la universitat (uns vint-i-quatre) fins a la maduresa (la quarantena) relatada sempre el 15 de juliol de cadascú d'aquests anys. De vegades són amics, d'altres parella, algun any no es parlen perquè s'han enfadat, i algun altre s'ajuden a sortir de problemets. Molt divertits els diàlegs, molt bona la tècnica de explicar el mateix dia, molt aconseguits els personatges i tot moooooooooolt romàntic i pel·liculero. El cocktail ideal.

Jeg forbannet tidens elv (Maleeixo el riu de la vida) Per Peterson. Com que l'altre era una traducció doncs vaig llegir un noruec autèntic. El títol diu literalment maleeixo el riu del temps. Però he traduït vida perquè la metàfora de la vida com un riu és més nostrada. Un home viu dues circumstàncies doloroses al mateix temps: la seva mare té càncer i està a punt de separar-se de la seva dona a la qual estima molt. La mare abans de morir vol tornar a la seva Dinamarca natal on té una assignatura pendent. El fill la segueix. Aquests capítols es combinen amb el record del fill de com es va enamorar i com va viure la seva relació de parella amb la dona de la qual està a punt de separar-se. El passat passa factura al present tant per la mare malalta com per el fill rebutjat.

Ara llegeixo Crimen y castigo.  Fiodor Dostoievski. Aquest és el clàssic que tenia pendent i que llegeixo per al nou club de lectura al que m'he afegit. Un llibre que m'agafa i m'agrada de llegir però que sorprèn per la seva manera desordenada i a borbotons d'estar escrit. Sembla com si l'autor no hagués rellegit la novel·la ni un sol cop. Es veu que com a bona novel·la decimonònica es va publicar en un diari per entregues i per això no estava tancada sinó que l'autor anava veient l'èxit del relat per acabar-lo o no.  El millor és el tractament psicològic i filosòfic de la culpa i d'acceptar la culpa. A partir d'aquest raonament i el dolor que l'acompanya cadascú de nosaltres pot redimir els seus propis petits crims  i deixar la consciència neta.