dimarts, 23 d’agost de 2011

Jotunheimen Nasjonalpark



He fet moltes coses aquestes vacances. Ja us les aniré explicant. Una de les que més m'ha agradat, la vaig fer els darrers dies. Just abans de tornar a Oslo i a Barcelona. Una experiència molt maca de caminar, tot i que molt dura, per les llargues jornades de entre 5 i 9 hores i per haver de carregar la motxilla amb força pes.

Això és el Parc nacional de Jotunheimen. Segons la mitologia escandinava és la residencia dels "Jotuns," uns èssers gegants. No eren déus, però poc els faltava. Tenien una força sobrehumana i de vegades es casaven amb deus. La seva residència era Utgard situada en aquestes muntanyes, les més altes i espectaculars de Noruega.

La ruta va durar quatre dies. Hi vam participar els quatre noruecs trotadors -com ens coneixen entre els runners- és a dir El gran Per (cap responsable de l'expedició),  els dos cabretes saltarines que mai no es cansen,  Erik i Pol i la entusiasta número 1 de les excursions, Bln (jo mateixa). Vam començar a Fondsbu a la tarda del primer dia sota una pluja desconsoladora amb el comentari següent per part del Per: "Estamos locos, con este tiempo nadie se pondría a empezar una excursión como esta" La resposta dels altres tres components del grup va ser unànim: "Estamos???? Estás loco!!! Nosotros no". Vam caminar 7 hores fins a Olavsbu per unes tarteres com les de la foto rodejant aquest llac. En arribar al refugi hi havia 44 persones i només 24 llits. Vam dormir al terra. Estavem tan cansats que no ens va fer res.


Al dia següent la cosa va millorar força i en 5 horetes de res ens vam posar a una altra caseta aquesta vegada tipus hotel amb habitació, dutxa i sopar de tres plats, a Leirvasbu. 

La ruta del tercer dia va ser molt maca i agradable per senderols i sense pedres, però també molt llarga, de 7 hores. La darrera, tota per bosc. Després de la magnitud dels glaciars i les roques, de sobte aquest paisatge d'arbres i verd feia goig! En mig d'aquest bosc la caseta més bonica de tot el parc Skogadalsbøen. És la primera foto, la que té els famosos cartells que indiquen el nom de totes les rutes possibles des d'aquest indret.
I el darrer dia la ruta més llarga, tornar fins el començament travessant primer el bosc, després els senderols perduts entre llacs, després les pedres i els glaciars, com el de la foto Mjølkebreen. Vam caminar no gens menys que 9 hores i només, només, la darrera va sortir el sol i vam poder admirar el glaciar que no havíem vist en tots els quatre dies.

En cap moment cap dels quatre va quiexar-se de res, va tenir cap ensurt o va perdre el bon humor. En arribar, ens sentíem jotuns, gegants i esplèndids,  bruts, mollats, salvatges i mitològics.

1 comentari:

Joan ha dit...

Ben tornada. Magnífics paratges els que has trepitjat.